gent

Gent nostra

Un religiós entregat: el P. Zacarias




Una gran festa EL 9 de novembre de 2014 fou un dia ple de felicitat, un gran esdeveniment per a l'església a Kerala, a l’Índia, especialment per a la família del Carmel descalç de la Província de Manjummel on es va celebrar la Missa Pontifical en honor del P. Zacarías, el cual va ser declarat Venerable per Sa Santedat el papa Francesc a principis d'aquest any.
Juntament amb aquesta celebració els carmelites d’aquella província van inaugurar la celebració del cinquè centenari del naixement de la seva Santa Mare, i fundadora, santa Teresa de Jesús. Va ser una gran festa d’agraïment per part de l'església de Kerala per haver rebut les benediccions de Déu a través d'aquest venerable P. Zacarías, tant mentre estava viu com en l'actualitat.

Mestre, apòstol i amic dels pobres
El venerable P. Zacarias va néixer el 1887, al petit poble d’Abadiano, en les planes dels Pirineus occidentals, Espanya, en el si d’una família temorosa de Déu, essent el pare Bartolomé Salterain i la mare Maria Venancia Vizca-rra. El 1904 va professar com a carmelita descalç a Larrea, a la província de Navarra, i fou ordenat sacerdot a Roma el 1912. Dos mesos després va arribar a l'Índia com a missioner.
Tot i que va ser enviat a l'Índia, principalment, per tenir cura de la formació dels seminaristes a Kerala, com a missioner carmelita, a poc a poc es va identificar amb l’ànima de l'Índia, mantenint-se ell intacte, arrelat en els fo-naments de l'oració, visualitzats per santa Teresa d’Àvila, com són la humilitat, el despreniment i l’amor al proïsme. Era una persona extraordinària com a cristià com també com a carmelita, sacerdot, missioner, teòleg, professor, formador, erudit en filosofia índia i espiritualitat; un treballador social i un amant dels pobres.
El Pare Zacarías va viure una vida excepcional a l'Índia com a missioner. Va ser eina especialment escollida per Déu per a l'Índia. Quan era un estudiant havia de caminar diàriament 12 milles tant per anar com per tornar de la seva escola secundària a Durango. Això podria haver estat per a ell una preparació per caminar després amunt i avall llargues distàncies en terres de Kerala. Igual que Sant Alfons Maria de Liguori, el P. Zacarías semblava haver pres un quart vot, no desaprofitar ni un sol moment en la vida. El resultat del seu continu estudi dels llibres i la investigació, feia que se’l considerés una enciclopèdia ambulant.

Entregat als altres
L’esperit missioner del Pare Zacarías i l'amor cristià sovint van ultrapassar els murs del seminari. Igual que ell era un amic i pare per als seminaristes en totes i cada una de les seves necessitats, també ho era per a totes les persones necessitades de l’exterior. On fos, i sempre que trobava una emergència, un problema o un trastorn, solia involucrar-s’hi i tractava de rectificar-lo. Per sobre de tot ell era un amic dels pobres i necessitats. Tot i que professava el vot de pobresa, amb l'ajuda dels seus amics rics, solia ajudar els pobres i els sofrents. Era totalment desinteressat i sacrificat. Mai va fer res per la seva pròpia comoditat, conveniència, fama o l'elogi, sinó per a fer el bé a tothom i per a la glòria de Déu. La vida Pare Zacarías estava centrada en Crist i totes les seves accions emanaven del seu amor a Déu.
Al llarg de la seva vida de renúncia religiosa, amb la qual s'identificava amb l'Índia, cercava la salvació de Déu per les ànimes d’aquelles terres. Va ser un veritable missioner del país que el va acollir fins a la seva mort, el 23 de maig de 1957. La "Positio" de la seva causa de canonització es va presentar a la Sagrada Congregació el 2000 i el 27 de gener de 2014 el papa Francesc va aprovar les seves virtuts heroiques i el va declarar Venerable.

RETORN

P. Zacarias



El P. Aureliano del Santíssim Sagrament

Nascut el mateix any que el P. Zacarías i company seu d’estudis a Larrea i de viatge a les missions de l’Índia, el P. Aureliano va sobre-viure el seu company en sis anys. Com ell, va treballar amb els joves estudiants del seminari teresià de Kerala i va ser un gran enamorat i difusor de la devoció de l’Eucaristia, que li va servir de suport en tots els moments de la seva vida. L’any 1999 el papa Joan Pau II el declarà Venerable. Els carmelites de la província de Manjummel, en reconeixement als dos missioners han dedicat un museu permanent dedicat a la seva obra.