gent

Gent nostra

TITUS BRANDSMA
Carmelita, filòsof, periodista i màrtir


Anno Sjoera Brandsma, natural de la població d’Oegeklooster (Frisia, Països Baixos), va néixer l’any 1881 en una família molt religiosa; tres de les seves quatre germanes van ser monges i un germà, franciscà. Ell mateix, a disset anys, va decidir ingressar a l’Orde del Carme (Carmelites de l’Antiga Observança) en el qual professà, prenent el nom religiós de Titus, i va ser ordenat sacerdot.
Va ser una persona molt culta. Parlava uns quants idiomes, i llegia perfectament el castellà. Això li va permetre traduir directament a l’holandès les obres de santa Teresa de Jesús i publicar-les. Gran estudiós del misticisme, la valuosa documentació que aplegà ha servit de base per l’Institut Titus Brandsma de Nimega, d’estudis d’espiritualitat.
Va ser un dels fundadors de la Universitat Catòlica de Nimega, on exercí de professor de filosofia i d’història de la mística, i de la qual fou rector. A la vegada, era cridat pertot arreu com a confessor i per donar conferències, fins i tot als Estats Units.
També fou periodista i l’any 1935 va ser nomenat assessor eclesiàstic dels periodistes catòlics del seu país. Va ser fidel als principis de l’evangeli, especialment a partir de l’ocupació d’Holanda per l’exèrcit alemany quan els “nacionalsocialistes” volien imposar la seva doctrina servint-se dels diaris.
El seu xoc amb la ideologia nazi fou frontal, fins al punt que va signar la Carta Pastoral dels bisbes holandesos en la qual s'afirmava que el nazisme era incompatible per se amb el catolicisme. La carta enfurismà les autoritats ocupants i fou una de les causes de la deportació dels primers 3000 jueus holandesos als camps de concentració.
Va escriure a favor de la llibertat de premsa, contra les dures lleis sobre els matrimonis jueus i va pressionar perquè cap publicació catòlica holandesa acceptés articles de propaganda nazi a les seves planes, en contra de la llei de territoris ocupats.
Tot plegat el posà en el punt de mira de la Gestapo i, finalment, es va ordenar la seva detenció l’any 1942. Enviat de presó en presó, acabà al camp de Dachau, a prop de Munich, on es van anar concentrant la majoria de presoners cristians de diferents confessions. Per aquests barracons van passar-hi més de 2500 sacerdots, religiosos i seminaristes, dels quals van morir la meitat.
Dedicat al treball físic, mal alimentat, i sempre colpejat, demanava als companys de presó que preguessin pels seus guardians. Quan les forces l’abandonaren, va ser utilitzat per a experiments mèdics fins que ja no va ser útil i fou assassinat amb una injecció letal. Era el 26 de juliol de 1942. El seu cos fou incinerat i no en resta cap relíquia.
Alguns supervivents han explicat algunes vivències del P. Titus al camp de concentració. Diuen que sempre els animava: «No cedir a l’odi, tingues paciència. Aquí estem en un túnel fosc, però cal seguir perquè al final la llum eterna brilla per a nosaltres.»
Alguns dels seus companys de docència, o fins i tot deixebles que més endavant serien professors, han insistit en un aspecte: era un home que vivia una profunda unió amb Déu en la vida de cada dia. Com a mostra, el "consell espiritual" que dóna a la seva germana clarissa: «Fes amb perfecció els teus petits deures, fins i tot el més insignificant. Es molt senzill. Segueix al Senyor como un nen segueix al seu pare...»
En una carta de 1942 en la qual el seu amic P. Humberto Driessen comunicava al P. Bartomeu Xiberta la mort del P. Tiuts es pot llegir: «Cada predicació, cada escrit o qualsevol de les seves publicacions, sempre acaben amb un pensament a glòria i honor de Maria. Fa un any va predicar els exercicis espirituals als frares a Oss i només parlava de la Nostra Mare. No ens ha de sorprendre, doncs, que tots nosaltres veiem en ell un exemple, un veritable sant. Tots voldríem que aviat fos beatificat.»
Tenia també el seu punt de bon humor, sense ironia, només per “aplanar” determinats temes. Es diu que, a la pregunta d’un conegut escriptor holandès sobre si era calçat o descalç, el P. Titus va respondre jocosament que intentava combinar ambdues possibilitats, de dia calçat i de nit descalç. La pregunta venia provocada per l’entusiasme del professor Brandsma quan parlava i explicava santa Teresa i sant Joan de la Creu.
Honorat com a màrtir, el P. Titus Brandsma fou beatificat pel papa Joan Pau II l’any 1985. La seva festa es celebra el 27 de juliol.

RETORN

Titus Brandsma

Titus Brandsma