gent

Gent nostra

Teresa de Lisieux




Teresina i Joana d'Arc

Hi ha un evident paral·lelisme entre les dues santes més famoses de França: Joana d’Arc i Teresa de Lisieux, la nostra santa Teresina de l’Infant Jesús.

Totes dues van emprendre amb idèntic coratge i obstinació la missió de salvar França del mal, personificat en el primer cas en els invasors del seu país, i en el segon en els enemics de l’Església, sempre a major glòria de Déu.

Joana d’Arc, en el segle XV, va abocar totes les seves forces a aconseguir l’expulsió de l'ocupant anglès, coronant rei Carles VII a Reims i propiciant la unitat nacional, a la vegada que disposava la seva pàtria per la consagració espiritual a Crist Rei. Gràcies a ella es va esvair el perill d'una França derrotada, encadenada a Anglaterra i abocada al protestantisme d'Enric VIII i Isabel.

La missió de Teresina, tanmateix, és essencialment espiritual. La lluita d’aquesta carmelita retirada al claustre no és humana com la de Joana d' Arc. Ella proposa una lluita en el pla sobrenatural. Per a Teresa, l'estranger que vol conquerir el Regne de Déu és l'esperit del mal, enemic de Crist i de la seva Església.

Santa Teresina sempre va sentir una gran admiració per Joana d’Arc. En una de les seves cartes a l’abat Bellière confessa que "Quan vaig començar a estudiar la història de França, em van encantar les gestes de la història de Joana d'Arc i vaig sentir el desig i el coratge d’imitar-la. Creia que el Senyor també em destinava a mi per a fer grans coses (...) en la solitud del Carmel em vaig adonar que la meva missió no era coronar un rei mortal, sinó fer estimar el Rei del cel i conquerir-li el Regne dels cors.”

Santa Teresa va dedicar a Joana d' Arc diversos poemes i fins i tot una peça teatral. Ella mateixa va representar el paper de la seva heroïna. Durant la seva malaltia, Teresa va confiar a la Mare Agnès de Jesús: "Quan rellegeixi la meva obra sobre Joana d' Arc, hi trobarà tots els sentiments de la meva ànima.” I referint-se a una imatge de la “donzella d’Orleans”, va escriure: "La meva espasa és el meu amor. Amb ell guio l'estranger al Regne.”

Joana d' Arc afirmava que és el pecat el que fa perdre les batalles, i si es vol assegurar la salvació de la pàtria i de la fe, cal retrobar Déu perquè només Ell és la nostra esperança per no dependre exclusivament dels recursos humans .

En la seva lluita per l’Església, les armes de Teresa són la pregària, la penitència i l’actuar en consciència en els nostres deures ciutadans, tot plegat relligat, en el seu cas, pels vots i la vida de clausura. Encara que d’una manera diferent, aquestes també van ser les armes de Joana d’Arc, que si no es va revestir d’un hàbit del Carmel va fer-ho amb una armadura de ferro igualment pesada de portar.

Quan la santa de Lisieux resumeix la seva caritat dient: “Passaré el meu cel fent el bé a la terra", es fa ressò de la humil confessió de Joana d' Arc: “He estat enviada per consolar els pobres i necessitats.” És la resposta que totes dues donen a la crida de Déu.


RETORN

teresina