gent

Gent nostra

Els noms de santa Teresa




Com es deia en realitat Teresa de Jesús?

Em va agradar un article que, amb aquest mateix títol, hi ha penjat al molt interessant blog “De la rueca a la pluma” que editen les carmelites descalces de Puçol (València). Amb el seu permís, us en faré cinc cèntims.

Tots hem sentit anomenar la fundadora del Carmel descalç de manera ben diversa, tot i que sempre queda prou clar a qui es refereixen al fer-ho. Així, se la coneix per Teresa de Jesús, Teresa d’Àvila, Teresa de Cepeda y Ahumada, Teresa de Ahumada i, fins i tot, hi ha qui diu que “se llamaba Teresa Sánchez de Cepeda Dávila y Ahumada”. Déu n’hi do!

El pare Juan Bosco de Jesús (†2006), investigador incansable i entusiasta de les dues figures cabdals del Carmel descalç, santa Teresa i sant Joan de la Creu, i principal artífex del Museu de la Santa d’Àvila va dedicar unes ratlles del seu llibre «Identidad literaria de una española: “Teresa de Ávila” o “Teresa de Jesús”» a desembolicar la troca.

Segons el pare Juan Bosco, en el seu temps, tothom la coneixia pel seu nom de religiosa, Teresa de Jesús, això de Teresa d’Àvila, si bé es va citar de manera esporàdica per algun autor, és una cosa que ve del segle XIX. I més des de que el Vaticà va canonitzar santa Teresina de l’Infant Jesús. Des d’aleshores, a França sobretot, es va començar a utilitzar el binomi Teresa de Lisieux/Teresa d’Àvila per diferenciar-les. La cosa s’estengué de tal manera que fins i tot a Roma li aplicaven “d’Àvila” a la Teresa espanyola. També, en el món de les lletres el nom de Teresa d’Àvila està molt arrelat, sobretot en el món de parla anglesa.

Pel que fa als cognoms familiars de la santa, cal que tinguem en compte una premissa. El sistema que se seguia per posar els cognoms als fills, a Espanya, en temps de santa Teresa no té res a veure amb l’actual que no començà a fixar-se fins un segle després.

Mirem ara el que ens diu un altre erudit en aquest tema, Jaime de Salazar y Acha: «Durante esta época, salvo las masas iletradas que dependían en cierta manera del nombre que les quisieran imponer los curas o los empadronadores en su caso, podían al contrario tomar el apellido con la más absoluta libertad […]. El hombre del Siglo de Oro, y me refiero sobre todo al hidalgo con pretensiones, escoge a su gusto entre los apellidos de sus mayores, y no se plantea dudas al elegir el de una bisabuela si este es más ilustre o sonoro que el de su padre».

Però, perquè desapareix el cognom familiar Sánchez del nom de Teresa? És sabut que la família s’havia traslladat a Àvila, provinent de Toledo, on l’avi Juan Sánchez de Toledo, jueu convers, havia estat condemnat per la Inquisició i el seu llinatge carregava amb La infàmia de la pena imposada. A Àvila no els coneixerien i emparentant amb alguna família de la ciutat podrien escapar de tota sospita. El fill gran Alonso, aconseguí un petit títol de noblesa passant a anomenar-se Alonso Sánchez de Cepeda. Els seu tres primers fills (Lorenzo, Rodrigo i Jerónimo) portarien el Cepeda per cognom. Però, Alonso enviudà i es tornà a casar amb Beatriz Dávila y Ahumada, matrimoni del qual naixeria la nostra Teresa.

Ja hem desembolicat la troca. Seguint el costum del seu temps, el pare de Teresa va escollir el cognom de Teresa de Ahumada, mai Teresa de Cepeda y Ahumada com algú la cita. És més, la santa fins a la fundació del seu primer convent de San José (1562), sempre signà Teresa de Ahumada i a partir d’aquesta data com a Teresa de Jesús, el seu nom de religiosa.

Publicat a Butlletí CC/91. Tret d'un article de la pàgina web "De la rueca a la pluma".

RETORN