gent

Gent nostra

Teresa de Jesús
Una dona del seu temps



Pilar Serra
Butlletí CC/79


Apropament a Teresa

Aquest mes d’octubre comença l’any del V Centenari de santa Teresa de Jesús, fundadora del Carmel Descalç, mestra de la mística, doctora de l'Església, escriptora prolífica, dona, en definitiva, consagrada a Déu amb un amor espiritual i terrenal, fruit de la seva personalitat complexa, però que ho ha sabut transmetre en els seus escrits i la seva pròpia vida, deixant un testimoni que ha perdurat a través dels temps per a enriquiment de les seves filles i del seus fills i que esdevé un llegat a l'abast de tots el qui formem l'Església. En aquests darrers cinc anys, la nostra comunitat de Badalona tant en les catequesis d'adults, la pregària teresiana dels dijous, com en les xerrades mensuals, ha anat llegint i aprenent una mica més de Teresa. He de dir que no és fàcil entendre el seu llenguatge –ella escriu com parla– i el castellà del segle XVI és certament, costós d'assimilar. Si no hi ha algun expert en la lectura dels seus escrits que els “tradueixi” als temps presents, costa molt copsar tot allò que vol dir la Santa.

Marginació i repressió

Teresa és dona, abans de res, i com a tal, se sent marginada en una societat patriarcal on les dones passen de la tutela del pare a la del marit. La missió principal d'una dona honesta del seu temps era el matrimoni: procrear i augmentar el patrimoni de l'espòs amb el dot, més o menys abundós, depenent de la família de la dona; una altra sortida, era entrar en un convent i consagrar la vida al servei de Déu, on també s'entregava un dot i, depenent d'aquest, el tracte i els privilegis eren més palesos per a aquesta donzella. A més, l'Església que sempre s'ha caracteritzat per una certa misogínia, procurava controlar els ordes religiosos femenins, gràcies als confessors que posava al seu abast. Era l'època del Concili de Trento que lluitava contra les teories del Luteranisme. El rei Felip II, home molt religiós i alhora amb profunds dubtes existencials, volia vincular el seu regne a l'Església, establint unes normes de convivència supeditades a la Santa Inquisició. Tot era motiu de pecat. Tan sols la pregària i la mortificació podien salvar les ànimes pecadores...

Trencar rutines

En aquest context, Teresa, ja monja, es procura lectures inspirades i es va formant. La seva condició de dona i la seva fragilitat física la marquen en els seus anys de vida monàstica al convent de l'Encarnació. No està d'acord en l'”estatus” de les monges al seu temps i per això després de la seva conversió, decideix fer allò que creu que serà plaent a Sa Majestat (Déu): fundar un convent amb poques monges, on pugui formar-les en la pregària que ella ha anat vivint i aprofundint. Intenta transmetre’ls la confiança en l'Estimat i les proveeix de confessors ben formats que les sàpiguen aconsellar en el seu “Camí de perfecció”. Tasca difícil, perquè, no pel fet d'ésser prelats respectats i amb fama de persones sàvies podrien tenir l'alçada intel·lectual que requeria ser confessor de la Santa. I els diferents confessors es van succeir al llarg de la seva vida. Per això, ella recomanava a les priores dels seus convents que busquessin la persona adequada per a elles i les seves monges, i preferentment, els cerquessin entre els membres d'ordes religiosos, que estaven millor preparats que el clergat diocesà. La trobada amb el P. Gracián va ser decisiva per a la seva tasca com a fundadora.

També del nostre temps

L'amistat, l'afecte i el sentiment d'ambdós va ésser el revulsiu que Teresa necessitava. Teresa va ésser una gran escriptora. Dels seus textos es conserven menys dels que caldria. Ella sempre va voler que no la tinguessin com heretge i va morir com a filla de l'Església. Al llarg del segles aquests textos han estat corregits, manipulats, alguns suprimits, explicats... Però l'esperit d'aquesta dona visionària (?), mística i enamorada de Déu-Fill-Esperit, ha arribat als nostres temps. Teresa de Jesús va viure en un època en què a les dones se’ls prohibia la lectura de les Escriptures. Per això veuria amb satisfacció les seves filles i els seus fills del segle XXI, utilitzant els signes dels temps per tal d'actualitzar el seu missatge a les generacions futures.

RETORN