gent

Gent nostra

Teresa de Jesús
El nostre pa de cada dia



Gema Juan, carmelita descalza
Butlletí CC/79


Anys trenta del segle passat: un home puja per una escala i li diu a una dona que, si ella i el seu marit no paguen en dos dies, hauran d'abandonar la casa on viuen. Sembla un retrat dels actuals desnonaments però, en realitat, es tracta de l'escena inicial de la pel·lícula “El nostre pa de cada dia”. Mitjan segle XVI: una dona escriu uns papers espirituals, per a consol i ajuda de les seves germanes monges. Comenta el Parenostre i, en parlar de «el nostre pa de cada dia», anota: «Decir a un regalado y rico, que es la voluntad de Dios que tenga cuenta con moderar su plato, para que coman otros siquiera pan, que mueren de hambre, sacará mil razones para no entender esto si no a su propósito».

En el primer cas, es tracta del director de cinema King Vidor. En el segon, de la mestra d'espirituals, Teresa de Jesús. Els dos arriben a una conclusió similar, que es resumeix en aquestes paraules de Teresa: el que importa i serveix és «querer tanto para su prójimo como para sí».

Vidor la il·lustra explicant una història: el matrimoni que és a punt de ser desnonat crea una cooperativa, en una granja abandonada, amb altres persones que ho han perdut gairebé tot. Cadascú aportarà el que sap i té i, malgrat les nombroses dificultats, tiraran endavant.

El cinema, Teresa de Jesús, les crisis econòmiques i l'Eucaristia estan molt més lligats del que sembla a primera vista.

El segle XVI va conèixer la seva gran crisi econòmica. Greus problemes financers, falta de liquiditat per part dels mercaders, i un poble patint la inflació i serioses caresties. Teresa coneixia la realitat que l'envoltava.

El XX va conèixer la Gran Depressió, en la qual s'ambienta el treball de Vidor. Els mateixos problemes del XVI, i l'atur indefinit com a horitzó de vida, s'assemblen moltíssim a la Gran recessió d'aquest segle XXI, en la qual «el poble» és qui sofreix la carestia, en tots els sentits, i l'atur i les estampes de desnonaments s'han convertit en el quotidià.

Ni Vidor ni Teresa van ser ben rebuts pels poderosos del moment. Sense estridències, tots dos denuncien una manera de funcionar –i als seus funcionaris– que produeix injustícia. Però, sobretot, aporten idees possibles: una cooperativa o una comunitat que funciona sota uns paràmetres autènticament fraterns.

Teresa identifica el pa de cada dia amb l'Eucaristia, amb el sagrament de la fraternitat. Des d'aquí, s'entenen millor les seves paraules sobre els rics. A més, uneix aquest pa a la voluntat d'amor del Pare cap a tots els éssers humans: «És la voluntad de Dios querer tanto para su prójimo como para sí», i a la presència permanent de Jesús: «No se queda para otra cosa con nosotros, sino para ayudarnos y animarnos y sustentarnos a hacer esta voluntad.»

El futur està associat a la fraternitat. És d'això que parlen Vidor, Teresa i l'Eucaristia. El protagonista de Vidor parlarà de la importància de «ajudar-nos a nosaltres mateixos, ajudant a uns altres». Teresa tindrà com a distintiu «Ayudarse unos a otros» i percebre les necessitats dels altres, per poder actuar: «Os vereis una a otras la necesidad».

En la cooperativa de Vidor la col·laboració i el suport mutu són la força que ho mou tot per generar una vida millor. «Mai havia tingut tanta ajuda… algun dia espero fer el mateix», deia una dona en donar a llum en la granja.

Teresa fa un pas més en posar Jesús en el centre de la seva proposta. Perquè Jesús remet a la fraternitat major, la que ens fa reconèixer com a germans, fills d'un mateix Pare. Dirà que el que fa Jesús és «servir cada dia» i que el servei és el camí, sigui el que sigui l'ofici de la vida. Emocionada, escriurà: «No hay esclavo que de buena gana diga que lo es, y que el bon Jesús parece se honra de ello». Amb això convida a entrar en la gratuïtat, com la millor manera de créixer en fraternitat.

El cinema, l'espiritualitat, cooperatives, petites comunitats… Hi ha moltes maneres d'aixecar un món que es doblega per la seva banda més fràgil, molts camins per refer la justícia, diferents formes de vida que aixequen ponts. Això produeix esperança i convida a sumar-se i a seguir buscant sortides, no solament a nivell individual.

Aquesta és la idea de Vidor, i era la de Teresa, que ressona tan actual després de cinc segles. És, també, el que regala i demana l'Eucaristia, tal com expressa l'oració de l'Església: «Que bo és, Senyor, el teu Esperit. Per demostrar als teus fills la teva tendresa, els has donat un pa deliciós baixat del cel, que omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res».

Déu no valora el seu pa ni el seu Esperit, perquè té «una bondad tan buena y una misericordia tan sin tasa», que només sap donar-se, deia Teresa. Aquest Esperit dóna «el nostre pa de cada dia», que és la força de la fraternitat, que mou a procurar una vida més ben repartida i més compartida. Mou a fer Eucaristia.

RETORN