gent

Gent nostra

Teresa de Jesús
l'escriptora



Xavier Miró
Butlletí CC/79


Sempre he volgut llegir les obres de la santa en la seva llengua original, el castellà del segle XVI, perquè en la forma que ella escriu notava una riquesa d’expressions i bellesa fonètica que no he trobat en la seva traducció catalana. Les dificultats que trobaven alguns per entendre la santa em va a portar a llegir les seves obres en veu alta, procurant donar una entonació que fes més assequible el text escoltant-lo que llegint-lo. Crec que és el mateix problema que molts es troben si llegeixen el “Lazarillo de Tormes” o “Don Quijote de la Mancha” o qualsevol obra del Segle d’Or de la llengua castellana (segles XVI i XVII).

Moltes vegades s’ha dit que santa Teresa escriu descuidadament, com es parlava en el seu temps, d’una manera espontània, sense esforçar-se gaire en la redacció de les seves obres. Crec que actualment aquest prejudici, tan repetit en temps passats, no el podem admetre. És cert, com ella mateixa diu, que era “amiga de la llaneza y claridad”, i per tant no usa moltes figures retòriques. També és veritat que en ocasions no fa esborranys, ni té temps per tornar a llegir el que ha escrit, sobretot en les cartes. Però crec sincerament que moltes imatges i símbols són molt treballats i pensats, i sabem que alguns escrits han estat reescrits (el Llibre de la Vida i el Camí de Perfecció, i algun altre). A més a més hem de tenir en compte el temps que escriu, quan era impensat que una dona ho fes, i fins i tot que sabés llegir. En el segle XVI, el món del coneixement era reservat exclusivament als “letrados”, és a dir, als qui tenien estudis reconeguts. No tots els sacerdots podien predicar, sinó sols aquells que tenien unes llicències específiques donades pels bisbes. Hem d’afegir que els orígens de la seva família no eren gaire clars (pare, oncles i avi havien estat condemnats per ser jueus, i això no facilitava les coses...), no tenia estudis universitaris i... era dona!!! Tothom repetia que les dones eren dèbils per naturalesa, manipulables, etc... Santa Teresa es rebel·là contra aquesta situació, encara que era plenament conscient del perill. Per això veiem molt sovint en els seus escrits reculls d’aquests tòpics. Alguns contemporanis seus quan volien lloar-la deien “no parece mujer” o “tiene ánimos de varón”. El P. Juan de Salina s, provincial dels dominics, quan la va conèixer li va dir al P. Domingo Báñez, amic de la santa: “¡Me habías engañado! Me dijiste que era mujer y a fe mía que es varón ¡y de los muy barbados!”.

Les seves obres són model de “Diàlegs”. Diàlegs amb Déu, amb els altres i amb ella mateixa. I en aquest estil literari és una Mestra. És una dona enamorada de la veritat perquè la veritat fa lliure al ser humà. És una dona lliure, se sent lliure, estima la llibertat i defensa la llibertat de la dona en general i de les seves religioses en particular. I de la pròpia experiència escriu per mandat dels seus confessors. La dita castellana “de la abundancia del corazón habla la boca”, la posa en pràctica quan escriu. Per això és una escriptora popular, amb l’estil del poble, amb les formes literàries que usa la gent. Per tant el seu llenguatge es excel·lent i admirable. Els seus escrits, per mi, tenen un estil, un gust i una gràcia singular. Encara que escriu en coses relaciones amb l’esperit, o amb les fundacions i de molts afers profans, és primordialment una escriptora espiritual i mística. Els seus escrits són una joia de la literatura castellana, de la ciència i dels camins de l’esperit, de la ciència i de l’experiència mística (un camp vedat per a les dones).

Ella sent la necessitat d’escriure, encara que si escriu és “por obediencia” als seus confessors o, almenys, amb el seu permís. En l’últim capítol del Llibre de la Vida diu clarament que el seu principal intent al posar-se a escriure és ensenyar una doctrina que ella té i que considera “harto buena”. Els seus primers escrits, suposen un gran esforç per donar a llum les seves experiències místiques: “Yo estuve muchos años que leía muchas cosas y no entendía nada de ellas, y mucho tiempo que, aunque me lo daba Dios, no sabía decir ni una palabra para darlo a entender, que no me ha costado esto poco trabajo” (Vida 12,6). Semblants expressions trobem en altres llocs: “Deshaciéndome estoy, hermanas, para daros a entender esta operación de amor y no sé cómo” (6M 2,3). Però aquestes mateixes dificultats la fan anar buscant comparacions i imatges noves que a ella li semblen “desatinos santos” (Vida 16,4).

A poc a poc la seva escriptura adquireix més fluïdesa sempre amb intenció docent, buscant les paraules pròpies de temes sobrenaturals i místics. I precisament les dificultats interiors i ambientals van ser la principal causa de la seva creativitat literària. No podrem entendre els escrits de Teresa si no posem atenció al que diu, com ho diu i també el que no diu, encara que ho podem endevinar llegint les cartes i altres testimonis contemporanis de la santa.

El llenguatge ordinari no li serveix per explicar les experiències més profundes. Per això intenta expressar-les amb versos. Ella mateixa ho diu: “¡Válgame Dios, cómo está un alma en este estado! (parla d’ella mateixa). Toda ella querría ser lenguas para alabar al Señor. Dice mil desatinos santos. Yo sé de una persona (ella) que, con no ser poeta, le acaecía hacer de pronto coplas muy sentidas declarando bien su pena...” (Vida 16,4). Jo crec que el sentiment poètic i el sentiment místic tenen molt en comú, i participen de moltes variants que es troben en la prosa. Sóc un enamorat de les poesies de sant Joan de la Creu, però aquests anys he llegit amb més atenció les de santa Teresa i he descobert una riquesa poètica en alguns poemes semblant a alguns poemes dels poetes castellans de la Generació del 27.

Com diu un autor modern, si la poesia li serveix a la santa per poder expressar els seus desitjos del cel (“Vivo sin vivir en mí / y en tan alta vida espero / que muero porque no muero...”) també li serveix per confessar que només vol el que Déu vol i que està disposada a romandre a la terra fins a la fi del món si amb els seus treballs pot salvar una sola ànima: “Vuestra soy, para vós nací, / ¿qué mandáis hacer de mí?” ______________________________

Bibliografia:
“Teresa de Jesús. Escritora y poetisa” Mauricio Martín del Blanco. Monte Carmelo
“La poesia de Santa Teresa” Ángel Custodio Vega. BAC
“Inquieta y andariega. Enseñanzas de Santa Teresa para nuestros días” , P. Eduardo Sanz de Miguel.


RETORN