gent

Gent nostra

Teresa de Jesús
Experiència mística



Notes d'una conferència del pare Tomás Álvarez, carmelita descalç, teresianista i doctor en espiritualitat. feta el 21 de febrer a 2005 a la sala d’actes de la comunitat de Badalona

De la mateixa manera que l’Església neix d’una experiència forta de Crist Jesús, sobretot de la Resurrecció, la Pentecosta i els carismes, la història ens presenta, també, altres “experiències de Jesús”: Agustí, Francesc, Clara, Teresa, Ignasi de Loiola... fins avui. Aquestes vivències posen en marxa la vida cristiana, determinen la seva psicologia, la seva conducta, la seva vida social, la disponibilitat...

El Carmel teresià també brolla d’una “forta experiència de Déu i Crist”. Teresa de Jesús i Joan de la Creu donen vida al nou fet carmelità. Després, com una gran cadena, una llarga sèrie de noves experiències de grans mestres carismàtics arriben fins als nostres temps. D’ells i de les seves obres ens alimentem nosaltres.

La vida cristiana és vida mística, intrínsecament teixida de misteri (la gràcia, el sentit de la transcendència, l’Eucaristia, la fe...). El místic és qui viu l’experiència del misteri i té un carisma que el fa portaveu de Déu.

Per entendre el Carmel, ens cal entrar en la seva mística. Místics són els sants mestres, els seus escrits, la simbologia i l’essència de la seva obra. Si no hi veiem el sentit místic poc entendrem de l’obra poètica de sant Joan de la Creu.

Experiència de Teresa de Jesús

La vida de Teresa s’acostuma a dividir en tres etapes, cadascuna de les quals ocupa uns 20 anys aproximadament: una primera etapa de vida familiar fins que decideix la seva vocació de religiosa; una segona època de vida monàstica a l’Encarnació; i una darrera etapa, des de la primera gran experiència mística fins a la seva mort, en la qual desenvolupa tota la seva obra fundadora.

La vida experiencial de Teresa és, doncs, tardana. Té ja 39 anys. Comenta que les lectures de sant Agustí i la visió d’un crucifix molt llagat van precipitar aquesta sensibilització. (1)

Ella mateixa explica que el seu creixement d’experiència mística el viu d’una manera escalonada:

  • una primera conversió profunda “el ingreso en la experiencia de Dios”. (2)
  • cinc anys després té lloc la seva experiència fonamental: Crist s’instal·la a la seva vida: “El y yo nos tratamos”.
  • experimenta quina és la seva missió a l’Església: fundar el nou carmel.
  • segueix amb l’experiència de la Trinitat i el Castell Interior de l’ànima.

Altres experiències en el Carmel

Teresa és la primera anella d’una cadena. Altres s’hi afegiran, antics (sant Joan de la Creu, P. Gracián, les dues Anas, Juan de Jesús Maria...) i més recents (el P. Palau, santa Teresina de l’Infant Jesús, sor Isabel de la Trinitat, Edith Stein...). Cadascú d’ells amb vivències i modalitats pròpies, sense còpies. Tots, o gairebé tots, amb una forta ressonància a l’Església. Aquest patrimoni d’experiències, de místics i els seus escrits, és determinant per a la vida carmelitana d’avui. D’ells ens alimentem.

---------------------------------------------------------------------------

(1) “Como comencé a leer las Confesiones, paréceme me veía yo allí. Comencé a encomendarme mucho a este glorioso Santo. Cuando llegué a su conversión y leí cómo oyó aquella voz en el huerto, no me parece sino que el Señor me la dio a mí, según sintió mi corazón” (Vida 9,10)

(2) “...acaecíame en esta representación que hacía de ponerme cabe Cristo, que he dicho, y aun algunas veces leyendo, venirme a deshora un sentimiento de la presencia de Dios que en ninguna manera podía dudar que estaba dentro de mí o yo toda engolfada en Él.” (Vida 10,1)

RETORN

Èxtasi de santa Teresa, de Bernini