gent

Gent nostra

TERESA DE LOS ANDES

Vet aquí el cas d'una carmelita no és gaire coneguda entre nosaltres malgrat la immensa popularitat que ha assolit a l’Amèrica llatina, i a Xile especialment: Teresa de los Andes, la primera santa proclamada en aquest país i, també, la primera carmelita canonitzada d’Amèrica.

Morta en plena joventut, com Teresa de Lisieux i Isabel de la Trinitat, quan tot just feia onze mesos que havia ingressat al Carmel, la seva gran personalitat desperta el nostre interès i la fa especialment atractiva entre els joves d’avui.

Però, qui va ser aquesta jove xilena nascuda tot just despuntar el segle XX, l’any 1900?

Batejada amb el nom de Juana, va viure intensament l’ambient d’una família acomodada i profundament religiosa. Educada en la pregària i amor als més necessitats, de ben jove va decidir fer-se carmelita descalça tan aviat tingués l’edat exigida.

Mentrestant, la seva vivència no era diferent de la d’altres noies de la seva edat. Estar amb les amigues, la muntanya i l’esport ocupaven el seu temps lliures. Malgrat tot, sempre tingué una salut complicada.

És a partir de la primera comunió, i amb molta més decisió després d’una operació d’apendicitis als 14 anys, que va decidir entregar el seu cor a Jesús i creu que la millor manera de fer-ho és entrant al Carmel de los Andes. Llegeix Isabel de la Trinitat, la carmelita francesa morta l’any 1906 amb qui troba una gran afinitat espiritual. Abans ja havia llegit la “Història d’una ànima” de Teresa de Lisieux i la “Vida” de Teresa de Jesús.

Després d’una temporada cursant estudis a un internat i de col·laborar en les feines de la casa, als 18 anys entra al Carmel. Allà vol fer efectiu el seu pensament íntim: estimar, patir i pregar pels qui no coneixen Déu, per l’Església i pels sacerdots.

Pocs mesos després pren l’hàbit i és acceptada com a novícia amb el nom de Teresa de Jesús. Però la salut de la nova religiosa és molt feble, el tifus avança i ella mateix preveu el seu final dient-li al seu confessor que només li resta un mes de vida. Efectivament, en plena Setmana Santa, empitjora de cop. Dos dies després fa la seva professió com a religiosa in articulo mortis.

Finalment, el 12 d’abril de 1920, mor després d’un llarg sofriment físic i espiritual. “Per a una carmelita la mort no té res d’espant. Se’n va a viure la vida veritable. Se’n va a caure als braços de qui estimà aquí a la terra sobre totes les coses. Se’n va a submergir eternament en l’amor.”

Aviat es generen entre la gent grans sentiments de devoció que aniran en augment. Anys més tard s’inicia la causa per a la beatificació, la qual proclamarà, finalment, Joan Pau II l’any 1987 en un viatge a Xile. Posteriorment, l’any 1993, el mateix papa proclama la seva santedat a la basílica de Sant Pere de Roma.

Els seus escrits

En cap moment de la seva vida Teresa es va proposar escriure els seus pensaments ni la seva biografia. Però, sortosament, és gràcies als seus escrits, un diari i les cartes que ens han arribat, que s’ha pogut refer el seu pensament íntim, amarat d’amor a Déu, a Jesús i a la seva Mare, el qual intenta comunicar als seus familiars i amics. Un amor que trasllada a la vida comunitària contemplativa, cosa que no li impedeix de projectar-lo també al proïsme.

EL DIARI
Des dels 15 als 19 anys. Sense cap valor literari, però que escrivia amb tota llibertat sense pensar que havia de ser llegit. Hi recull seus el pensaments més íntims i les seves converses amb Jesús i Maria. Al entrar al Carmel el va deixar a la seva mare, tot i que volia destruir-lo.

LES CARTES
Se’n conserven 164, adreçades bàsicament a familiars i amics. Són un autèntic mostrari de sinceritat, transparència i amor a Déu que volia fer arribar als seus destinataris.

RETORN

Teresa de los Andes

Teresa de los Andes

ALGUNES FRASES SEVES:

* "Para mí es inconcebible que, teniendo ansias de ser feliz, no busques a Jesús. Después de comulgar lo tenemos todo, porque tenemos a Dios, que es nuestro cielo en el destierro." (d’una carta a una amiga)

* "Cuando uno ama, no puede sino hablar del objeto amado. ¿Qué será cuando el objeto amado reúne en sí todas las perfecciones posibles? No sé cómo puedo hacer otra cosa que contemplarle y amarle. ¿Qué quieres, si Jesucristo, ese Loco de amor me ha vuelto loca?" (d’una carta al seu germà)

* "La Sma. Virgen ha querido perteneciera a esa Orden del Carmelo, pues fue la primera comunidad que le rindió homenaje y la honró. Ella nunca deja de favorecer a sus hijas carmelitas. De manera papacito, que su hija ha escogido la mejor parte. Seré toda para Dios y El será todo para mí." (d’una carta al seu pare)