gent

Gent nostra

Sant Simó Stock


És difícil escriure la biografia d’una persona basant-se en referències disperses que, en ocasions, no concorden del tot pel que fa a dates i altres elements bàsics per establir-ne una base més o menys fiable. Aquest és el cas del nostre personatge, del qual no sabem més que algunes dades amb les quals s’ha anat confegint la seva personalitat, però sense que aquesta estigui plenament comprovada en termes de fidelitat històrica.
Dues són les constants que trobem en les diferents hagiografies que fan referència a sant Simó Stock. D’una banda es diu que va pertànyer a l’orde del Carme, de la qual, sembla, va arribar a ser general. Els carmelites feia pocs anys que havien deixat Palestina i, entre altres llocs, es van establir a Anglaterra. L’any 1242 arriben a Aylesford, al comtat de Kent, on poques dècades abans havia nascut Simó.
L’altra és l’atribució de l’anomenada “visió de l’escapulari”, segons la qual, la seva gran devoció per la Mare de Déu va ser corresposta amb una aparició de Maria, amb el seu fill als braços, per entregar-li un escapulari com a senyal de filiació i de salvació.
Tot i que la historicitat d’aquesta aparició resulti poc creïble, l’escapulari ha esdevingut per als carmelites un senyal, un emblema, que simbolitza el vincle especial que volen mantenir amb Maria com a Mare i protectora i, també, expressa el seu compromís de seguir Crist tenint-la a ella com a model perfecte. La devoció a sant Simó i a l’escapulari es va estendre ràpidament per tot el món durant el segle XVI.
Algú, també atribueix a sant Simó Stock l’autoria del cant “Flos Carmeli”.
Va morir (1265?) a Burdeus, durant una visita a l’Aquitània, on va ser enterrat i les seves relíquies van ser objecte de veneració. Posteriorment, una part d’aquestes relíquies es van traslladar al priorat d’Aylesford, que ha esdevingut un important centre de pelegrinatge. La seva festa se celebra el dia 16 de maig.

Butlletí CC. Núm. 67

RETORN

Sant Simó Stock

Sant Simó Stock rebent l’escapulari. Altar major de l’església dels carmelites de Badalona. Pintura al fresc de Maria Niubó.