gent

Gent nostra

SILVERIO DE SANTA TERESA




Si féssim un llistat de carmelites teresians entregats de ple a la seva vocació religiosa, i amb un ampli bagatge de coneixements i servei de l’orde, sens dubte hauríem de posar en els primers llocs de manera destacada el nostre biografiat, el pare Silverio de Santa Teresa (Julián Gómez Fernández) del qual enguany es celebra el 140 aniversari del seu naixement.

Malgrat la seva humil procedència, era el primogènit de tretze germans, set d’ells carmelites descalços, assolí el màxim grau de responsabilitat com a prepòsit general de l’orde. També, en el pla cultural, va ser historiador general i editor de les obres dels sants carmelites. Però, anem a pams. El P. Silverio (Julián) va néixer (1878) a la localitat burgalesa d’Escóbados de Arriba, en una família camperola molt humil i devota de santa Teresa. Va ser educat des de molt petit pel tiet de la mare, sacerdot, que el prengué com a ajudant. Més endavant, estudià humanitats i posteriorment ingressà al seminari de Burgos. Però el Carmel l’atreia més que la vida diocesana i decidí ingressar, amb 17 anys, al noviciat de Larrea on va professar. Als 25 anys, acabats els estudis a Burgos, va ser ordenat sacerdot.

La seva inquietud pel coneixement el va portar a Roma, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Anglaterra per seguir estudiant. Tanmateix, deixà escrit que el seu ideal com a religiós eren les missions: «Les meves simpaties juvenils eren les Missions entre els infidels. L’obediència em va manar una altra cosa: beneïda sigui l’obediència».

Tots els ordes religiosos acabaven de passar pels anys obscurs del segle XIX. Des de la desamortització fins a la restauració, tres dècades de vida latent que no es recuperarien fins a les acaballes del segle. En aquest context, el P. Silverio tingué un paper primordial en el renéixer cultural del Carmel Descalç.

Essent un article introductori, aquest no és el lloc més indicat per a un estudi acurat de la gran tasca que desenvolupà el P. Silverio. Qui tingui interès pot accedir a aquesta informació de moltes maneres (la xarxa d’internet pot servir d’ajuda per iniciar-se en el tema). No es pot obviar, però, que és autor d’una obra cabal per a l’estudi i coneixement de l’orde teresià: la “Historia del Carmen Descalzo en España, Portugal y América (1935-1952)”. «He intentat -deia- escriure la història (...), no com ho feien els nostre antics cronistes, sinó de manera ajustada i el més informada possible, tal com avui s’exigeix a l’historiador». De la resta de la seva extensa obra, per la qual va ser llargament reconegut i guardonat, també cal destacar la “Biblioteca Mística Carmelitana”, vint volums que van permetre depurar i fixar els textos teresians i santjoanistes que van servir de base per a futures edicions.

Com a historiador general de l’orde, i amb l’ajuda de col·laboradors, va recórrer nombroses comunitats del Carmel i d’altres organismes, recollint i fotografiant documentació, molta de la qual s’hauria perdut definitivament amb l’espoli i destrucció dels anys de la guerra.

Però no van ser menys els seus mèrits per la seva plena dedicació a l’orde. El seu servei el va portar a ocupar tota mena de responsabilitats, des de prior a prepòsit general. Fou un impulsor dels deserts carmelitans i del Col·legi Internacional, l’actual Teresianum de Roma, i va tenir un gran interès per les germanes carmelites. Va animar la vocació religiosa de la mare Maravillas de Jesús, i la seva fundació del “Cerro de los Ángeles”.

Essent general, va morir a Mazatlán als 76 anys (1954), durant un viatge per visitar les comunitats de Mèxic, als 76 anys (1954).

Butlletí CC num. 95 (2018)

RETORN

Silvero de Santa Teresa

Silvero de Santa Teresa

Silvero de Santa Teresa