gent

Gent nostra

Giovanni Battista Rossi (Rubeo)


Tot just Teresa de Jesús acaba de fundar amb penes i treballs el convent de Sant Josep a Àvila, el primer del seu projecte de reforma de les monges carmelites, que ja pensa seriosament en difondre aquella obra. Però no ho té gens clar vistes les traves i dificultats, de dins i de fora de l’Orde, que ha hagut de superar.
Per això, va ser providencial que, en aquells dies de l’any 1567, visités Espanya el pare general de l’Orde, l’italià Giovanni Battista Rossi, conegut aquí com a Rubeo, el qual durant la seva estada a Àvila s’entrevistà diverses vegades amb la Santa. Però, qui era aquest tal Rubeo?

Algunes dades

Bartolomeo Rossi (Rubeo), que prendà el nom de Giovanni Battista al professar en el Carmel, va néixer a Ravenna l’any 1507. Fill d’una família noble anada a menys, el seu pare Domenico tenia dues filles quan va enviudar, i d’un segon matrimoni van néixer Bartolomeo i dos nois més. Entre els avantpassats de la família hi trobem Bernardo de Rossi, bisbe de Treviso, i un assessor de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Maximilià.
Amb set anys d’edat, després d'haver perdut el seu pare, l’oncle patern se’n fa càrrec i l’ingressa com a aprenent als carmelites de Ravenna.
  De ben jovenet ja fa la primera professió i, gràcies a la seva facilitat pels estudis, aviat és lector Biblicus, batxiller i, amb 32 anys, participa com a soci en el primer capítol general de la seva vida.
Als seus 35 anys és elegit regent de l'Studium General de Nàpols i als 39 designat procurador general. Després de la mort del general P. Audet, l’any 1562, és nomenat vicari general fins al capítol de 1564, que l’elegeix prior general de l'Orde del Carmel.  

La reforma del P. Rubeo

No ho tindrà fàcil el P. Rubeo com a general de l’Orde. El Concili de Trento arribava a la seva fi i moltes de les seves disposicions es començaven a posar en pràctica. També en allò que feia referència a les reformes dels ordes religiosos.
La reforma de l’Orde que havia dictat el seu antecessor P. Audet s’estava implantant a molts convents, però també havia trobat una forta resistència en altres. Les províncies mantenien diferents nivells, no gaire satisfactoris, tant en l'estil de pregària com en la vida de molts frares.  
A Espanya, Felip II, decidit defensor de Trento, intentava amb la seva autoritat imposar la seva pròpia reforma dels diferents ordes, incloent-hi el Carmel, ja que no creia en sistemes tradicionals de correcció d’uns costums més que centenaris.
Així les coses, a principis d'abril de 1566, el P. Rubeo inicia la visita reglamentària a les províncies d’Espanya i Portugal. Comissionat pel papa, comença el seu intens compromís d'eliminar les propietats individuals i el mal ús de les dispenses de la Cúria Pontifícia, promovent l'oració, la vida comunitària i l'estudi.

La visita a Espanya  

Després de la necessària visita protocol·lària al rei a Madrid (“He ido a besar la mano de Su Majestad, y me escuchó muy cortésmente”), comença la visita per la província més problemàtica, Andalusia, on els frares oferien no pocs problemes començant pel provincial Gaspar Nieto i el seu germà Melchor. Ambdós són expulsats de l'orde.
Després de passar uns mesos a Portugal, torna a Castella per presidir el capítol d'Àvila. És ara que Teresa té l’oportunitat de reunir-se amb ell diverses vegades. El P. Rubeo s’adona del rebuig del provincial Ángel de Salazar per la fundació de Sant Josep i tanca el problema, no solament aprovant les constitucions del nou monestir, sinó que també autoritza santa Teresa a fundar altres monestirs amb el mateix model. A més, el 10 d'agost de 1567, autoritza a fundar dos convents de frares Carmelites "contemplatius" per donar suport espiritual a les monges, això sí, amb algunes condicions: totes les fundacions s’hauran de fer a Castella i no a Andalusia, ja hi ha hagut prou problemes i el general no vol tenir embolics entre germans; que les monges i frares que vulguin adoptar l'estil de Teresa s'han de dir "contemplatius"; i que els frares contemplatius no poden ser autònoms de l'orde.
Posteriorment, passà a visitar les províncies d'Aragó i Catalunya.

Les seves prioritats

Com dèiem, durant el seu mandat el P. Giovanni Battista Rubeo va treballar per adequar les constitucions de l'Orde amb les noves normes del concili tridentí. A la vegada, va fer la revisió del Missal i el breviari i va donar un fort impuls a la difusió de l'escapulari marià entre els laics.
  Devot de la Mare de Déu, va establir la solemne celebració de la Salve del dissabte i va donar impuls a les missions americanes.
Destaca la seva atenció a les germanes, com es va posar de manifest amb l'impuls atorgat a les fundacions teresianes, amb les visites a diversos monestirs, entre els quals el de la Creu de Lucca a Nàpols on va autoritzar la recreació comunitària i altres dispenses per a les germanes, amb sentiments d'humanitat i mesura.    Després d'una vida intensa i de treball, va morir al convent carmelità de San Martino ai Monti de Roma, el 5 de setembre de 1578.
--------------------------

Bibliografia
Historia del Carmelo Teresiano. P. Pedro Ortega, ocd. Editorial Monte Carmelo.
Daniel de Pablo Maroto. Revista Teresa de Jesús   (1986), nº 22, 29-33.
Pàgina web: https://maddalenadepazzi.jimdo.com/una-bolla-e-le-sue-ragioni/giovanbattista-rossi-generale/ .

RETORN

Giovanni Battista Rubeo