gent

Gent nostra

Juan de Jesús Roca

El P. Roca, com és conegut avui, no “anava” per frare. El destí de les persones acostuma a prendre camins inesperats i aquest és el cas del nostre personatge, un xicot de la Segarra (havia nascut al poblet de Sanaüja l’any 1544) que havia escollit la carrera eclesiàstica, havia estat ordenat sacerdot als 25 anys i tenia per oposició la parròquia de Sant Feliu de Codines. El fet d’anar a perfeccionar els seus estudis de teologia a la Universitat d’Alcalá de Henares marcà el canvi de rumb de la seva vida. I tot perquè el destí volgué que allà conegués un altre jove que com ell havia estat ordenat sacerdot diocesà, Jerónimo Gracián, el qual, coneixedor de l’empresa reformadora de santa Teresa, es disposava a entrar al noviciat dels descalços de Pastrana.
Uns mesos abans que el P. Gracián, Joan Bulló i Roca (aquest era el seu nom civil), ja mestre en teologia, va fer el pas cap al Carmel i ingressa com a novici del nou orde fundat per santa Teresa. Amb 29 anys, professa i pren el nom de Joan de Jesús. És el primer carmelita descalç nascut a Catalunya.
Gràcies a la seva implicació en l’obra teresiana, després d’haver exercit diferents càrrecs a Castella i Andalusia, és enviat pel capítol a fundar un convent nou de frares a Barcelona (1586) on, dos anys més tard, promou la fundació del primer carmel femení català. A partir d’ara la seva tasca se centra a establir noves presències a Catalunya: Mataró (1588), Tàrrega (1588), Perpinyà (1589), Lleida (1589), Tortosa (1590) i Girona (1591).
Essent provincial de Catalunya, en el trienni 1600-1603, i a causa de la seva obstinació per enviar missioners al tercer món, quan el pensament dels dirigents castellans de l’orde en aquells moments era contrari a aquesta línia, és desterrat temporalment de Catalunya. Ell obeeix i treballa.
Pel que fa a la llengua, en les seves instruccions als diferents convents manava que al nostre país el català fos habitual entre els religiosos i en les prèdiques als fidels, cosa que ja aleshores li provoca el menyspreu dels seus propis superiors.
Pels seus dots diplomàtics viatjarà en tres ocasions a Roma com a procurador de l’orde i per postular per la beatificació de la mare Teresa de Jesús. Precisament, en l’epistolari de santa Teresa es conserven dues cartes adreçades al P. Roca i altres en les quals esmenta el carmelita català, on es demostra l’estima que aquesta li tenia.
Es conserva alguna obra escrita, com ara el Memorial demanant la beatificació de la santa Mare, alguns tractats de teologia, cartes i el sermó de les festes de la beatificació de santa Teresa. Conventual de Tarragona des del 1613, en caure malalt és enviat al metge a Barcelona. Allí mor el 19 de novembre de 1614, als 75 anys d’edat.

Bibliografia:
Síntesi Històrica dels Carmelites Descalços a Catalunya i Balears. Gabriel Beltran Larroya.
400 anys de presència a Catalunya 1586-1986. Jordi Piquer.
Diccionari d’autors i obres de religiosos carmelites descalços a la província de Sant Josep de Catalunya i terres de parla catalana. En la Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (mcem.iec.cat). Mercè Gras.




RETORN

P. Joan de Jesús Roca

Ernest Descals: Sanahuja

Albert Descals: "Sanahuja"

Sintonia amb santa Teresa de Jesús

El mateix pare Roca explicava aquesta anècdota sobre la seva sintonia amb la fundadora dels descalços:
«Explicant jo aquesta doctrina de la presència de Déu per aquestes operacions i sintonies de l’amor en una plàtica que la nostra santa em manà de fer en un convent de monges, on era superiora, mostrà quedar molt admirada i en acabar la plàtica despedí totes les religioses i amb molta instància em preguntava com era que havia exposat aquella doctrina. Jo vaig replicar que em digués la causa de la seva pregunta, però no volgué per la seva molta humilitat descobrir a gràcia de Déu que portava amagada en la seva ànima. Amb jurament, li vaig prometre aleshores guardar-ne el secret i aleshores la santa digué que la causa de preguntar-m’ho era perquè «tot el que heu predicat passa al peu de la lletra en la meva ànima, i m’he consolat molt de que Déu m’ho donés a conèixer».