gent

Gent nostra

Chiquitunga
Pere Tomàs


Arquebisbe de Creta i patriarca llatí de Constantinoble




Sembla que la tradició segons la qual el mateix Jesús li hauria promès al profeta Elies -primer referent per alguns del l’orde del Carmel- que l’orde no desapareixeria mai i que estaria sempre present fins a la fi dels temps, prové del venerable Jean de Hildesheim, autor d’una biografia sobre sant Pere Tomàs. Aquest autor escriu que Pere Tomàs li hauria revelat haver tingut una visió en la qual la Verge Maria li havia fet aquesta promesa. Aquest, però, no és el principal mèrit del personatge que ens ocupa, el qual, nascut en una llar molt humil, va arribar a ser elegit patriarca de Constantinoble.

Pere Tomàs (Pierre Thomas) va néixer en una família camperola molt pobra de Salle-de-Belvès a la Dordonya francesa, l’any 1305. Ben aviat hagué de marxar de casa i treballar en petites coses per poder estudiar. Aviat va ser atret pels carmelites i amb 21 anys ingressa a l’orde on professa i avança en els seus estudis a la vegada que dóna classes.

Amb quaranta anys és elegit procurador de l’orde i enviat a la cúria pontifícia d’Avinyó. Exerceix de predicador apostòlic i a Santa Seu li confia delicades missions diplomàtiques: pacificació entre príncep i i estats cristians, defensa dels drets de l’Església davant les monarquies i el poderosos, unificació de les esglésies ortodoxes, eslaves i bizantines amb l’Església de Roma, creuada contra els musulmans i alliberament de Terra Santa...

Nomenat bisbe de Creta i poc després patriarca de Constantinoble, emprèn una croada per alliberar Alexandria dels turcs. L’empresa va representar un fracàs estrepitós a causa de les misèries humanes: després de la presa d’Alexandria, els soldats creuats es lliuraren al pillatge de la ciutat durant dos dies i l’abandonaren novament als turcs per fugir cap a Xipre. Això li causà una immensa tristesa i una gran decepció.

Tot i el seus càrrecs, sempre que podia vivia en els convents de l’orde, essent fidel a l’observança de la regla i amb el res de les hores.

Amb 60 anys, estant a l’illa de Xipre, cau greument malalt i ja no es refarà. El seu amic i deixeble espiritual Philippe de Mezières, que deia que ja només li quedava “la pell i l’os”, en té cura fins a la seva mort, que s’esdevé el 6 de gener de 1366. Segons algunes fonts, les ferides rebudes durant la presa d’Alexandria n’haurien estat la causa principal.

Malgrat el desig del propi Pere Tomàs i de les nombroses gestions per portar les seves despulles a Bergerac, aquestes no van sortir mai de l’illa i avui no en queda cap rastre. La invasió turca i el terratrèmol de 1735 van enrunar el convent del Carme de Famagusta i, malgrat els esforços d’algun arqueòleg, la tomba no ha estat mai trobada.

Tampoc ens ha arribat cap del seus escrits. La tradició li atribueix quatre volums de sermons i el tractat De Immaculata Conceptione B.M.V.

Pere Tomàs va ser beatificat l’any 1609 pel papa Pau V i canonitzat el 1628 per Urbà VIII.

RETORN

Sant Pere Tomàs