gent

Gent nostra

ELS PRIMITIUS MESTRES ESPIRITUALS DEL CARMEL




Considerem Mestres Espirituals tots aquells venerables personatges que, des dels principis de l'Orde, van voler plasmar en ensenyaments tot all˛ que ells van viure i ho van transmetre amb un cert sentit profŔtic.

Els orÝgens de l'ordre carmelitÓ que ens han arribat envoltats d'aires entre llegendaris i reals mitjanšant el preciˇs llegat d'una forta tradiciˇ, les llišons d'hist˛ria de fets constatats i les vivŔncies de grans figures han anat forjant una s˛lida espiritualitat, la del Carmel, avui consagrada en l'EsglÚsia universal. En aquest magisteri, tambÚ la dona arribarÓ a ocupar un lloc privilegiat.

Caldria comenšar, sens dubte, per sant Albert de Jerusalem, a qui no podem considerar un simple legislador sinˇ, fins a cert punt, l'autŔntic fundador de l'Orde. La seva gran personalitat i vivŔncies van quedar plasmades, sens dubte, en els grans valors i principis recollits en la seva formula vitae per la qual s'havien de regir els primitius eremites del Carmel.

Aquells monjos no es van preocupar gens en deixar constÓncia de les seves vides; senzillament, es limitaren a viure a la llum d'uns ideals que s'havien forjat en un lloc i circumstÓncies concretes, les de la muntanya del Carmel, per˛ que hagueren de traslladar molt lluny del lloc on havien sorgit. Les diverses refundacions que s'han anat produint al llarg de la hist˛ria han fet que el Carmel hagi viscut en una constant renovaciˇ, sempre orientada cap els orÝgens, per˛ sense els inconvenients del fet formal d'una fundaciˇ can˛nica.

Els nostres escriptors primitius, fills ja d'una nova cultura europea sorgida de les universitats de l'edat mitjana en les universitats medievals, tingueren la clara consciŔncia que calia deixar constÓncia dels seus orÝgens i de la seva identitat, que cercaren seguint una vella tradiciˇ quasi llegendÓria. D'aquÝ el gran valor d'aquells primers escrits, llavor plantada en els solcs del temps que mÚs endavant es recollirÓ en una esplŔndida collita de realitats. Per aix˛ no ha d'estranyar que la major part dels temes que van merŔixer l'atenciˇ dels primitius escriptors de l'Orde fossin els de l'origen eliÓ-mariÓ del Carmel, partint d'unes senzilles dades expressades a la Regla, la font i l'oratori, amb l'˙nica declaraciˇ que sobre la seva identitat havien fet els propis carmelites en la Rubrica prima de les Constitucions de 1281.

Aquesta famosa Rubrica li servirÓ de base a Joan de Bacontorph (ć1346) per a la seva De inceptione Ordinis beatŠ MariŠ Virginis de Monte Carmelo i el seu Speculum de institutione Ordinis; un altre Speculum o Tractatus l'escriurÓ el seu contemporani Joan de Chimeneto, mentre que Joan de Hildesheim defensarÓ a capa i espasa en els seus Dialogus (1370) la tradiciˇ carmelita sobre l'esperit mariÓ i el seu origen profŔtic. De la mateixa Ŕpoca sˇn Bernat Oller i Felip Ribot, gran recopilador d'aquests escrits, amb els quals va confegir el seu llibre De institutione (1370), el ress˛ del qual arribaria fins a la pr˛pia santa Teresa. SerÓ a partir de la segona meitat del segle XVŔ que apareixeran els grans escriptors carmelites, les obres dels quals es divulgaran prodigiosament grÓcies al nou miracle de la invenciˇ de la impremta. I, tambÚ, amb el Renaixement i els nous parÓmetres de l'Humanisme i amb el prisma d'una cultura l˙cida, el Carmel entrarÓ per la porta gran, i amb honor, a la hist˛ria grÓcies als nostres mestres clÓssics, als qui tant devem els carmelites d'avui.

ôFiguras del carmelo. Maestros espirituales, testigos y fundadores. Introducciˇnö del pare Ismael MartÝnez Carrettero, O.Carm. De la pÓgina web dels Carmelites de l'Antiga Observanša.
Publicat al nostre ButlletÝ CC num. 48/2006


RETORN