gent

Gent nostra

ALFONS MARIA MAZUREK




Pel juny de 1999, fou beatificat a Polònia, la seva terra natal, el P. Alfons Maria Mazurek (1891-1944), juntament amb altres religiosos que, com ell, foren víctimes de la persecució nazista de la segona guerra mundial.

En aquella ocasió, el P. Camilo Maccise, Prepòsit General de l’Orde, va dir que “el P. Mazurek és un més dels molts religiosos carmelites que segellaren amb l’entrega de la seva vida el seu camí de fe cristiana i fidelitat religiosa”.

No cerquem mèrits extraordinaris en la seva vida que va transcórrer amb una gran fidelitat a la seva vocació. Ell mateix parlava de la renovació diària dels seus vots, acceptant ser menystingut pels altres i tenint com a únic tresor al Crist, i a Maria com a refugi de tots els sufriments.

Va fonamentar la seva vida en l’espiritualitat carmelitana: la pregària contemplativa i la celebració conscient i digne de l’Eucaristia. Era molt exigent, començant per si mateix, en el compliment dels compromisos adquirits al respondre a la vocació religiosa: “ell mateix donava exemple del que exigia als altres” , diu un testimoni que li era proper.

Pel P. General, si Teresa de Lisieux ens ha recordat la força purificadora de l’amor i la fidelitat a la voluntat de Déu, manifestada en les coses petites de cada dia, el P. Muzerek ha viscut ambdues experiències, en el seu temps i amb el seu temperament, responent plenament a la fidelitat de la seva vocació expresant-ho en els seus compromisos del dia a dia.

I va concloure: “crec que aquí hi trobem l’essencial del missatge que el Senyor vol donar-nos en la vida i la mort del nostre germà: qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran (Lc. 16,10)”.

Butlletí CC num. 17 (1999)

RETORN

Alfons M. Mazurek