gent

Gent nostra

Mariam de Jesús Crucificat




La presència de cristians a Palestina ha estat constant des dels temps de Jesús, tot i que a les últimes dècades el seu nombre s'ha reduït dràsticament, sobretot des de la creació de l'Estat d'Israel i la pressió de la població àrab de religió musulmana.
En el segle XIX, quan Palestina formava part de l?Imperi Otomà, tret de moments puntuals, els ocupants mantingueren una política d?àmplia tolerància amb la població cristiana, dels diferents ritus establerts a Palestina.
En aquest context, l'any 1846 neix a l'Ibillin, un poblet proper a Natzaret, Mariam, de pares de raça àrab i catòlics molt devots. Però la nena queda òrfena des de molt petita i ha de marxar a Alexandria (Egipte) a casa del seu oncle. El seu germà Pau quedarà amb una altra part de la família i ja no es veuran mai més.
A Egipte, i després de fer la comunió, va madurant la idea de fer-se religiosa. Però topa amb els costums del país: amb 12 anys, l'oncle la compromet en matrimoni amb un noi i ella ho rebutja frontalment. Aquest ofensa a la família del noi fa que l'oncle la maltracti.
Més endavant, uns amics musulmans la pressionen perquè es converteixi a l'Islam, però ella s'hi nega. La fereixen greument al coll i la donen per morta llençant-la a un solar abandonat. Segons ella mateixa va explicar, es va recuperar gràcies a la intercessió de la Mare de Déu.
De tot plegat en surt reforçada la seva vocació religiosa i, després de diverses vivències espirituals, entra en contacte amb les carmelites descalces de Pau (França) que l'admeten al noviciat i pren l'hàbit del Carmel amb el nom de Maria de Jesús Crucificat als 21 anys d'edat.
La creu, precisament, serà una de les constants de la seva vida consagrada, sobretot quan, tres anys després, és destinada a Mangalore (Índia) on el vicari apostòlic vol fundar el primer monestir contemplatiu d'aquelles terres. Allà fa la professió i pateix un increment de visions i experiències místiques. Incompresa per la gent del seu entorn, és retornada a França.
Ara se sent cridada per Déu per fundar un monestir a Betlem, al seu país. “La petite rien (la petita res)” fundadora! Tant a França com al Patriarcat de Jerusalem no la prenen seriosament, però la seva insistència la porta a obtenir directament del papa Pius IX l'autorització per dur a terme el seu projecte. Ella mateixa, com que parla l'àrab, es fa càrrec de dirigir l'obra. La fundació s'inaugura el 1876, és el primer Carmel descalç a Terra Santa.
Ara vol seguir. El nou pla és obrir un monestir a Natzaret i comença a tramitar els permisos. Però no podrà continuar; treballant a les obres del Carmel de Betlem pateix un greu accident. Setmanes després mor en olor de santedat. Té 32 anys.
Sor Maria, la dolça àrab, com era coneguda, va ser beatificada per Joan Pau II el 1983. Mariam, l'àrab, i Edith Stein, la jueva, dues santes carmelites per a una terra: la Palestina del seu estimat Jesús.
El dia 15 de maig de 2015, va ser proclamada santa pel papa Francesc.

RETORN

Mariam de Jesús Crucificat