gent

Gent nostra

Beata Maria dels Àngells

Potser ens pot sobtar l’extremada entrega i l’espiritualitat de la santa que hem escollit per a aquesta pàgina dedicada a la “nostra gent” del nostre butlletí. Evidentment no són gens compaginables les mentalitats del nostre segle amb les del que viure la nostra personatge. Amb tot, si ho mirem bé, el fons bàsic de l’espiritualitat que traspua es pot perfectament avaluar amb paràmetres actuals.

Infantesa

Marianna Fontanella, va néixer a Torí el 7 de gener de l’any 1661, en el si d’una família noble i benestant. Des de molt jove en Marianna destacaven alguns trets característics de la seva personalitat: una educada sensibilitat femenina, una gran valoració de l’honorabilitat i una forta propensió per la pregària.
Tot i conviure en l’ambient de gran luxe i frivolitat propi del nivell familiar (li agradava vestir bé i fruïa molt amb la dansa), aviat va escollir decantar-se per la seva espiritualitat que basava en el col·loqui interior amb Déu, per mitjà del crucifix que sempre tingué com a interlocutor.

Carmelita

Per això, malgrat l’oposició familiar inicial, no dubtà de demanar entrar com a religiosa en un convent. Va ser a les carmelites de la seva ciutat, decisió que va prendre després d’una trobada fortuïta amb un carmelita descalç durant la veneració pública del Llençol Sant de Torí. Encara no havia complert els setze anys.
Les carmelites descalces eren presents a la capital del Piemont des de feia 40 anys (1636) i tenien una gran florida de vocacions. Marianna aviat destacaria per la seva forta personalitat, un temperament molt equilibrat i, sobretot, per una gran altura espiritual. Per això, després d’haver superat una dura etapa de prova interior, i essent encara molt jove, s’encarregà de la formació de les novícies.

Tot per a tots

Només tenia 30 anys quan, amb autorització de la Santa Seu, va ser escollida com a superiora de la comunitat. És l’etapa de la seva plenitud. Posà en pràctica el “tutta a tutti” (tota per a tots) per dedicar-se a les seves germanes amb gran humilitat, esperit de servei i fidelitat plena a l’esperit de l’orde de santa Teresa, per qui professa una especial admiració.
És en la seva dedicació per tothom, en la seva forta experiència de pregària, on les germanes trobaven el consell i l’exemple a seguir.
Tant és així que aviat la fama de la seva santedat va traspassar els murs del convent i gent de tota mena i condició (entre els quals alguns de poderosos, com la regent Cristina de Borbó, germana de Lluís XIII de França, o el seu nét, el mateix Vittorio Amedeo II de Savoia) l’anaven a visitar o li escrivien per demanar consells o la seva intercessió davant el Senyor. Espantada per aqueta notorietat, decideix marxar per fundar un nou monestir on hi tinguessin cabuda les noies que demanaven entrar al convent de Santa Cristina però no podien fer-ho per manca de lloc.

Fundadora

Superades nombroses dificultats, finalment va rebre els permisos per fundar a Moncalieri. Ella, però, no s’hi pogué traslladar degut a la forta pressió dels Savoia perquè la “madre” no s’allunyés de Torí. Tanmateix, sempre es preocupà pel bon funcionament espiritual i material d’aquella comunitat.
La mare Maria dels Àngels va morir a Torí el dia 16 de desembre de 1717. Les seves restes reposen al “seu” convent de les carmelites descalces de Moncalieri.
L’any 1865 fou beatificada pel papa Pius IX. La seva festa es celebra el dia 16 de desembre.


RETORN

Beata M. dels Àngels
Beata Maria dels Àngels

Monestir de Moncalieri
Monestir de Moncalieri fundat per la Beata Maria dels Àngels