gent

Gent nostra

Maria de la Creu


Analitzar la vida i l’obra de María Machuca de Haro és entrar a les entranyes més íntimes dels convents femenins que santa Teresa de Jesús acabava de reformar.

Aquesta religiosa granadina va néixer en vida de santa Teresa (1563), tot i que per la diferència d’edat, gairebé 50 anys, no s’arribaren a conèixer. Sí que conegué, però, a sant Joan de la Creu, fet determinant pel seu ingrés en el Carmel Descalç.

Orfe de pare des de molt jove, Maria de la Creu és una ànima d'oració i amb una clara vocació religiosa. Quan entra en el convent de Granada ja és una dona instruïda. Gràcies a un germà del pare, ha anat a l'escola des de ben petita i ha rebut una formació acadèmica destacada. Coneix el llatí i té una memòria prodigiosa, dues armes que ella s'encarregarà de fer notar quan els seus superiors posin en dubte els seus coneixements de les Sagrades Escriptures.

Amb 23 anys professa en el Carmel granadí, quan tot just fa quatre anys que ha estat fundat per Joan de la Creu i Ana de Jesús, amiga de Teresa i priora del convent. Joan i Ana, les dues persones més influents perquè el camí que ha començat la santa d'Àvila no es perdi, també ho seran en la vida i en l'obra de la germana María.

Després d’una etapa com a mestre de novícies, amb 32 anys és cofundadora del convent de la Puríssima Concepció d’Utrera on exercirà de priora durant quatre períodes, i serà des d’aquí que desplegarà tot el seu saber. D’ella dirà, més endavant, el P. Silverio, gran historiador de l’orde: “És la dona més fecunda que ha tingut el Carmel espanyol”.

De la seva extensa obra només ens han arribat els seus manuscrits de maduresa; els seus primers escrits, entre els quals les seves Poesies Espirituals, van ser cremats per un provincial que no va entendre com una dona podia glossar el text bíblic. Humil fins a l'extrem obeeix i deixa d’escriure. Anys més tard, i prèvia consulta a un superior, reprèn el seu treball de posar per escrit els seus pensaments. Com santa Teresa, moltes vegades utilitza la fórmula del “mandat”, un subterfugi buscat per ella mateixa que li permet desenvolupar la necessitat i el plaer que li produeix l'escriptura. El lector sempre està present en l'obra de María de la Creu, si més no perquè per mitjà d'ella, algú pugui abrusar-se d'amor al més pur estil de sant Joan de la Creu, el seu mestre.

Maria de la Creu, una dona del Segle d'Or espanyol, pertanyent a l'orde del Carmel Descalç, escriptora i mística, morí a la ciutat d’Úbeda l’any 1638.

RETORN

Maria de la Creu