gent

Gent nostra

Maravillas de Jesús


Com passa sovint amb moltes persones singulars de la història, també la figura de la santa carmelita descalça Maravillas de Jesús ha estat objecte d’interpretacions diverses, algunes de les quals poden semblar injustes o poc fonamentades. El cert és que la vida conventual que ella va proposar, per als nous Carmels que va fundar, volia ser molt propera a la que la mateixa santa Teresa aplicava en els monestirs del Carmel reformat del seu temps. Quan el Concili Vaticà II dictà algunes normes sobre la vida religiosa per adequar-la als nostres dies, la mare Maravillas creà l’Associació Santa Teresa de Jesús que agrupava els monestirs fundats per ella, i els qui s’hi volguessin afegir, amb la voluntat de mantenir la seva interpretació del carisma teresià més tradicional.
Maria Maravillas Pidal y Chico de Guzmán va néixer a Madrid l’any 1891. El seu pare, marquès de Pidal, fou ministre i ambaixador davant la Santa Seu. Alguns estudiosos diuen que ja de petita volia consagrar la seva vida a Déu i que de jove era generosa amb els necessitats.
Va ingressar al Carmel de l’Escorial als 28 anys. La seva inquietud la portà ben aviat a demanar permís al bisbat per fundar un convent al centre geogràfic d’Espanya, el Cerro de los Ángeles, un lloc que estava molt deixat tot i que feia poc que el rei Alfons XIII hi havia inaugurat un monument al Sagrat Cor de Jesús. Va inaugurar el monestir com a priora l’any 1926, tot just dos anys després d’haver formulat els vots solemnes.
Poc després, l’any 1933 funda un monestir a Kottayam (Kerala-Índia) que serà la mare d’altres cases en aquelles terres.
La guerra trencà la pau del monestir del Cerro de los Ángeles i, juntament amb les seves monges, la mare Maravillas es refugià en un pis de Madrid fins que pogueren marxar a Lourdes i d’aquí a l’antic convent del Desert de las Batuecas (Salamanca) que recuperà per a l’Orde. Acabada la guerra, retorna al Cerro de los Ángeles des d’on animà la fundació de nous convents en terres castellanes i andaluses: Mancera de Abajo (1944), Duruelo (1947), Cabrera (1950), Arenas de San Pedro (1954), San Calixto (Còrdova) (1956), Aravaca (1958) i La Aldehuela (1961), on residirà fins a la seva mort.
La mare Maravillas, sempre inquieta i al dia pel que fa a les necessitats del pròxim, realitzà una gran obra social; entre les seves empreses destaca l’edificació d’una església, un barri i un col·legi per a famílies pobres.
Encara farà una nova fundació: Montemar (Málaga), el 1964. I aquest mateix any, atenent una sol·licitud del bisbat, va emprendre la restauració del monestir de l’Escorial, on havia passat els seus primers anys de vida religiosa. Tot seguit (1966) salvà de l’extinció el monestir de l’Encarnació d’Àvila, on havia viscut santa Teresa de Jesús durant 30 anys.
L’11 de desembre de 1974 va morir en el seu convent de La Aldehuela. Descansa a l’església conventual on el seu sepulcre rep cada any milers de pelegrins.
La mare Maravillas va ser beatificada a Roma el 1998 i canonitzada a Madrid el 2003 pel papa Joan Pau II, el qual va dir d’ella que “… va viure animada per una fe heroica, plasmada en la resposta a una vocació austera, posant Déu com a centre de la seva existència. Va fer noves fundacions de l’Orde del Carmel presidides per l’esperit característic de la Reforma Teresiana”.

RETORN

Maravillas de Jesús