gent

Gent nostra

Luigi RabatÓ




Luigi Rabata va nÚixer a Monte San Giuliano (SicÝlia), l'Erice moderna, cap el 1443. SentÝ la vocaciˇ religiosa quan encara era jove i va prendre l'hÓbit de carmelita al convent de l'Anunciaciˇ de TrÓpani.

Es va distingir per la seva gran humilitat i atenciˇ al pr˛xim, i el poc temps de l'estudi que li quedava lliure el dedicava a ajudar els pobres de la ciutat. Molt donat a la pregÓria que acompanyava de penitŔncies, tenia una gran disposiciˇ per a l'estudi. DesprÚs d'haver estat ordenat sacerdot, va ser destinat al convent reformat de St. Michael Randazzo (CatÓnia). AllÝ va romandre durant la resta de la seva vida. Va ser elegit prior contra de la seva voluntat. No estalviÓ res pel bÚ del convent i de l'Ordre, i la seva paraula, combinada amb la vida exemplar, va deixar empremta en el cor dels fidels.

Molts anaven a veure'l al convent, on es deia que el pare Luigi, a vegades, feia algun prodigi. Era estimat per tothom i molts acudien a escoltar els seus sermons. Segons la tradiciˇ, va morir mÓrtir a causa de les ferides causades per una sageta que li va endegar un cacic a qui havia retret els seus mals costums. El beat el va perdonar i mai va voler revelar el seu nom.

DesprÚs de patir durant uns mesos, va morir el 8 maig 1490, essent enterrat sota l'altar principal de l'esglÚsia. La seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge de malalts, especialment dels obsessos, per implorar la seva intercessiˇ. L'any 1841, el papa Gregori XVI va aprovar oficialment el culte.

RETORN

Luigi RabatÓ