gent

Gent nostra

Louis i Zélie Martin


Viure santament la quotidianitat

És clar que el destí condueix moltes vegades les persones fins a situacions sorprenents. Per a molts el futur de cadascú està predestinat sense cap marge per a la llibertat humana de modificar-lo; per a d’altres passa el contrari, és l’home qui, amb el seus actes totalment lliures, marca el seu propi destí. Una dualitat que és vista amb molts matisos pels diferents corrents teològics i filosòfics existents.
Amb els personatges que ara presentem es podria creure que estaven predestinats a trobar-se per posar en comú el camí que cada un d’ells pen-sava emprendre de manera individual. En aquests passatges de les seves biografies hi trobem el mment clau del seus destins:
Louis: “Va sentir desitjos de consagrar-se a Déu en el monestir del Grand Saint Bernard, del Alps. La dificultat per aprendre llatí el va obligar a renunciar-hi”.
Zélie: “Es va sentir cridada a la vida religiosa però, davant la negativa de la superiora de les Germanes de la Caritat de l’Hospital de la ciutat, es va decantar cap a una vocació professional”.
És a dir, dos camins que semblaven disposats a divergir, finalment, per motius aliens a la seva voluntat, es troben per fructificar junts.

Qui era Zélie?
Així definia la pròpia Zélie la seva infantesa i joventut en una carta adreçada al seu germà petit: “tristes com un sudari perquè, si la mare a tu et consentia, amb mi va ser massa severa, ja ho saps. Tot i que era molt bona, a mi no sabia tractar-me i el meu cor va patir molt”.
Havia nascut l’any 1831 a Gandelain, municipi molt proper a Alençon. El pare, Isidore Guérin (1777-1865) era un gendarme que havia estat soldat de la Gran Armada, havent participat en les guerres napoleòniques a Wagram i Espanya.
La mare, Louie-Jeanne Macé, (1805 – 1859) era una camperola educada en la vida tosca del camp. Zélie tenia dos germans: Marie-Llouise, la gran, i Isidore, deu anys més petit que ella. Aviat la família es traslladà a Alençon. Zélie estudià en un col·legi de monges i va sentir la crida a la vida religiosa, però no és acceptada. Llavors decideix dedicar-se a una de les especialitats industrials d’Alençon: les puntes i randes. Després d’aprendre la feina, ella mateixa va obrir un taller i donava feina a diferents famílies que treballen a casa seva. Consta el seu tracte caritatiu amb les treballadores i la gran qualitat de la seva producció.

I Louis?
Louis havia nascut a Bordeus (1823). També era fill d’un militar que, després de diferents destins, finalment s‘assentà a Alençon. Aquí acabà els seus primers estudis i decidí dedicar-se a la rellotgeria. Estudià l’ofici a Rennes, Estrasburg i París i, després d’uns dubtes per la dificultat per entrar en la vida religiosa, obrí una botiga de joieria i rellotgeria.
A més de la seva feina a la botiga-taller, Louis ocupava el seu temps amb la pesca i els amics. Formava part d’un grup amb sensibilitats socials que l’apropà a les Conferències de Sant Vi-cenç de Paül.
Veient que el noi s’anava fent gran, la seva mare li parlà d’una jove que anava al seu taller a aprendre a fer puntes: Zélie.

Louis i Zélie
Els joves, la primera vegada que es van conèixer (abril de 1858) al pont del Sarthe, es van enamorar i tres mesos després en Louis, el rellotger, es casava amb la Cèlia de les puntes. (Una curiositat: el matrimoni es celebrà a les 12 de la nit, tal era el costum d’aquell temps, a la basílica de la Mare de Déu d’Alençon, el mateix lloc on serien batejades les seves filles, entre les quals la més petita: Teresa de l’Infant Jesús).
El matrimoni es relacionava amb tots el estaments de la seva ciutat i sempre estava obert a atendre el pobres i necessitats que trucaven a les seves portes. Louis formava part del grup Vital Romet, catòlics compromesos socialment i va ser un dels fundadors del círcol catòlic obrer a favor dels treballadors.
Seguint l’exemple dels seu pares, la pregària familiar mai faltà a casa seva. També es celebraven amb joia totes les festes del calendari cristià, especialment les dedicades a la Mare de Déu.
Dels nou fills que tingué el matrimoni només van sobreviure cinc nenes: Marie, Pauline, Léonie, Céline i Thérèsa. Zélie, que havia de notar en el seu cor aquest ritme d’alegries i decepcions, escriví: “M’agraden els nens amb bogeria, he nascut per a tenir-ne...” I en un altre lloc diu: “He patit molt en aquesta vida...”, cosa que no li va impedir que s’entregués plenament a l’educació de les nenes i a omplir la casa d’alegria.
Tot plegat malgrat un tumor detectat (1866) que finalment li causà la mort uns anys més tard, el 28 d’agost de 1877. Una llarga malaltia que li va fer escriure: “Si Déu vol que em curi estaré molt con-tenta, perquè m’agrada viure i em costaria deixar el meu espòs i les meves filles. Però també penso que si no em curo serà perquè, potser, serà més útil que me’n vagi”.

A Lisieux
Amb la mort de Zélie, la família es trasllada a viure a Lisieux, on vivia la família de Louis. S’instal·len a les Buissonnets, una casa als afores de la ciutat. Allà el pare es desviu per les noies i accepta les seves vocacions a la vida religiosa. Poc temps després de l’entrada de la més jove, Teresa, al Carmel, cau malalt i és ingressat a un centre de Caen.
Després d’alguns alts i baixos que li permetien ocupar-se del seus companys més malalts, va quedar impedit i va tornar amb la família. Va morir el 29 de juliol de 1894.

Camí dels altars
Louis i Zélie van viure el seu dia a dia familiar a imatge de la família de Jesús de Natzaret. Per això, l’Església ens els proposa com a testimonis de fe, esperança i amor, i exemples de vida familiar.
L’any 2008, el papa Benet XVI els declarà beats i aquest mes d’octubre de 2015 el papa Francesc proclamarà la seva santedat, en el marc del Sínode de la Família que es celebra a Roma. Serà el primer matrimoni amb fills canonitzat conjuntament per l’Església. .

RETORN

Louis i Zélie Martin

Dades biogràfiques

Naixement
Louis: 22-8-1823 Bordeus
Zélie: 23-12-1831 St. Denis-sur-Sarthon

Casament:
13-7-1858

Fills:
El matrimoni tingué nou fills, però només cinc noies van sobreviure a l‘infantesa: Louise, Pauline, Céline i Thérèse, van professar al Carmel Descalç i Léonie va ingressar a la Visitació de Caen.

Defunció
Zélie: 29-7-1894 Arnières-sur-Iton
Louis: 28-8-1877 Alençon

Beatificació:
19-10-2008, Benet XVI

Canonització: 18-10-2015, Francesc

cartell