Gent nostra
Josep Maria de Santa Teresa
(Pruggmayr, 1713-1791)
La presència carmelitana a la Xina no ha estat mai gaire significativa. Precisament, l’actual prepòsit general, el P. Saverio Cannistrà, ha manifestat recentment que “La Xina continua essent una esperança per a l’Orde” i creu que els carmelites podrien contribuir a donar un to específic a la vida espiritual de l’Església d’aquell país.
Si retrocedim en el temps podem veure que els primers carmelites varen arribar a la Xina l’última dècada del segle XVII disposats a col·laborar en els assentaments catòlics que promovia la Congregació de Propaganda Fide. A aquests els seguiren altres missioners.
Sabem que l’any 1719 en una comitiva del llegat pontifici Ambrogio Mezzabarba, enviat pel papa Benet XIII per reconduir les relacions amb el nou emperador xinès, hi figuraven dos carmelites: l’italià Rinaldo de Sant Josep (Malpeli, 1685-1760) que va arribar a ser Prepòsit General, i l’alemany Wolfgang de la Nativitat (Thumsecher, 1693-1772).
En aquest context apareix la figura del nostre biografiat, el P. Josep M. de Santa Teresa (Pruggmayr, 1713-1791), el qual va passar gairebé tota la seva vida com a missioner a la Xina.
Va col·laborar amb la diòcesi de Pequín, de la qual arribà a ser vicari episcopal, i va ser mestre de música europea de la cort de l’emperador.
A l'Arxiu General de l’Orde a Roma, hi ha petits tresors, entre els quals una veritable per la sorgida de les mans del P. Josep Maria. Es tracta d’una petita gramàtica xinesa que conté les regles gramaticals del xinès i l'italià, així com un petit diccionari de les dues llengües. I el més curiós és que descriu la forma com cal pronunciar el xinès, amb caràcters escrits en alfabet italià. També hi ha textos de la doctrina cristiana en xinès. Era un petit manual per evangelitzar al poble xinès.
El P. Josep Maria de Santa Teresa va morir a Pequín i les seves restes descansen en el cementiri de Chala, prop de la capital.
P. Mateo Ricci, sj P. Matteo Ricci
Els jesuïtes tingueren en aquests territoris de la Xina una gran presència i la seva influència fou molt important en la cort imperial. Un dels èxits de la seva estratègia per introduir el cristianisme va ser la inculturació a les formes de vida xinesa.
El P. Matteo Ricci va veure aviat que vestit a la manera xinesa l’escoltaven més que vestit de monjo.
