gent

Gent nostra

Joan de la Creu, joglar de Nadal




Lluís Romagosa, ocd.
(publicat al Butlletí CC num. 32 de la comunitat carmelitana de Badalona)


Na Maria de Paz, natural de Baeza, fou una de les filles espirituals de Joan de la Creu. En aquell temps els cristians no tenien gaire formació ni informació sobre la litúrgia. Però, vet ací que l’esmentada Maria de Paz, s’assabentava de les festes litúrgiques a través del rostre lluminós del sant. Era com un calendari ambulant.

El rostre i les paraules de sant Joan de la Creu eren tendres en les festes de Nadal. Cosa que també resta reflectida en els escrits referents al misteri del “Déu-amb-nosaltres”. Essent nen a Medina del Campo, en el col·legi dels Jesuïtes cantava “villancicos”, nadales, pròpies del temps. Era com un cançoneret dels que no manca en cap llar de casa nostra. Aquells accents, aquelles “tonadillas” prenen cos i vida en la presó de Toledo en el nadal de 1577, on roman tancat degut als conflictes entre carmelites calçats i descalços. Foren nou mesos de silenci, pregària i maduració mística. Precisament a la presó va escriure “Romance sobre el evangelio “in principio erat Verbum” (Al principi existia el qui és la Paraula. Joan 1,1). En certa manera, una glosa al pròleg de l’evangeli de Joan, que ressonarà en aquestes festes del naixement del Senyor. Amb 310 versos resumeix la Història de la Salvació. A la darrera part canta el Naixement del Crist, i amb delicadesa i tendresa va estructurant el seu “pessebre” poètic. Deixa constància que:

“Los hombres decían cantares,
los ángeles melodía, (...)
pero Dios en el pesebre
allí lloraba y gemía, (...)
Y la Madre estaba en pasmo
de que tal trueque veía;
el llanto del hombre en Dios,
y en el hombre la alegría,
lo cual del uno y del otro
tan ajeno ser solía”.
(9, 290 al 305)

Tot això posava l’ànima del poeta Joan de la Creu “en trance”, pura contemplació.

Diuen que aquests versos van commoure i van emocionar a un altre poeta del nostre temps, el prevere José Luís Martín-Descalzo, que cap els anys 1990 va compondre una glossa delicadíssima, publicada a “Vida Nova” i que no he pogut trobar.

Alliberat de la presó conventual, pels volts del Nadal de 1579 es troba ja a Baeza, i dóna llibertat als seus sentiments. Els bons conciutadans d’aquella ciutat andalusa celebren la Nit de Nadal amb les poesies sobre el Naixement, servint-se del poeta carmelita. Fins i tot fan com un auto sagramental.

Testimonis presencials i personatges que van intervenir en aquell retaule nadalenc, refereixen que: “una noche del santo nacimiento, estando el rector del colegio de esta ciudad -fr. Juan de la Cruz- hizo que dos religiosos, sin mudar de hábitos, representasen uno a nuestra señora y otro al señor san José...” El poble restava edificat, de com en el Carmel es vivia el Nadal. Fet que va marcar molt entre els fidels d’aquella ciutat, bressol de molta vida i espiritualitat carmelitana.

A Granada també va passar quelcom semblant. Diuen les “Crónicas” conventuals que sant Joan de la Creu: “...hizo poner a la Madre de Dios en unas andas y, tomada a hombros, acompañada del siervo de Dios y de los religiosos que la seguían caminando por el claustro, llegaban a las puertas que había en él, a pedir posada para aquella señora cercana al parto y para su esposo, que venían de camino...”. Arribats a la primera porta demanant acolliment cantaven aquesta lletra que Joan va escriure:

“Del Verbo divino,
la Virgen preñada,
viene de camino,
¡ si le dais posada!”

Això va recrear un costum al Carmel teresià de fer les “Posadas” en el temps d’Advent.

Per les festes de Nadal, en l’ambient propi de les comunitats, Joan de la Creu parlava als seus frares de l’amor de Déu manifestat en la persona de Jesús. Moltes vegades prenia en els seus braços l’Infant Jesús i es posava a ballar, com David davant l’Arca de l’Aliança. Una “coplilla” n’era l’acompanyament, i deia:

“Mi dulce y tierno Jesús
si amores me han de matar,
ahora tienen lugar”.

Aquest ball i cant el repetia davant de les descalces de Granada.

Així eren els sentiments i la joia, l’elevació espiritual del sant carmelità. Tot el seu ésser vibrava davant el “gran misteri” del nostre Déu fet Home en la persona de Jesús de Natzaret. De la mateixa manera que llegim fragments de grans pensadors, de poetes com Verdaguer sobre el Nadal, no estaria malament rellegir i meditar els “ROMANCES” de sant Joan de la Creu en aquestes festes. Ja no dic de ballar, però sí tornar a les arrels del primer Nadal: senzillesa, pobresa, fraternitat, germanor, comunió, alegria que surt del cor.

RETORN

Juan de la Cruz