gent

Gent nostra

Teresa de Jesús i Jerónimo Gracián:
dues ànimes bessones


Jerónimo Gracián és el gran desconegut de la Reforma de Teresa de Jesús. Tanmateix, he tingut lla gosadia de dir-li «l'amic», «l'home» de Teresa de Jesús.

Històricament s'ha associat a santa Teresa la figura senyera de sant Joan de la Creu, i és just i raonable, però a no pocs els sorprendrà que amb Jerónimo Gracián tingués una major comunicació i tracte. Va ser a Gracián, i no a Joan de la Creu, a qui la Santa va dipositar la seva pròpia consciència i la Reforma que va emprendre. En ell s’hi va recolzar. A ell li va prometre obediència. En ell va trobar l'home que buscava. Dir això pot semblar una novetat, però és així.

Quan Teresa va conèixer Gracián, ella va tenir, valgui l'expressió, com un enamorament. «Tomónos el Senyor las manos derechas -diu en la seva Relació 29- y juntólas y díjome que éste quería tomase en su lugar mientras viviese y que entrambos nos conformásemos en todo». A Rubeo, general de l'Orde, li escriu: «Gracián es como un ángel.»

Gracián serà el seu suport, el seu bàcul en aquest afany per obrir-se camí en la Reforma, tot i que Teresa li dobla l’edat: ella, 60 anys; Gracián, 30. A ell li va dedicar el capítol 23 del seu Llibre de les Fundacions, on diu: «Hombre de muchas letras y entendimiento y modestia, acompañado de grandes virtudes toda su vida.»

La vida de Gracián -avui tingut per sant a l'Orde carmelità- és un rosari d'aventures excitants que no acabaran amb la seva expulsió de l'Orde dels descalços, sinó que continuaran amb la seva anada a Roma, el seu captiveri a Tunísia i el seu exili a Flandes, acollit curiosament pels calçats de Brussel·les, on va morir.

En aquesta reforma carmelitana hi ha una novetat respecte als altres ordes religiosos: una dona comença la Reforma i insta els homes a seguir-la. Ella és la reformadora, de dones primer i d'homes després. Una novetat gairebé revolucionària per al món del segle XVI. El més normal en aquells temps, i sempre, és que sorgeixi un reformador d'homes i a continuació de dones. Aquí és ella, la dona Teresa, qui dirigeix ??una Reforma de dones primer i d'homes després.

Per a aquesta segona part Teresa necessita un co-reformador que l'ajudi en el seu afany. I aquest és Gracián, no Joan de la Creu, encara arribés primer a la Reforma.

Després de la seva mort, l'herència de santa Teresa va recaure en el pare Gracián. I també en Maria de Sant Josep, priora de Sevilla i Lisboa, i Ana de Jesús, que va fundar a França i a Flandes. Els tres van patir la persecució implacable d'un frare pervers que es va fer amb el poder: Nicolás Doria, que va expulsar Gracián de l'Orde i va posar a la presó conventual les dues monges.

La història oficial de l'Orde ha fet filigranes per exaltar durant segles Teresa de Jesús i Joan de la Creu -que si no va ser expulsat per Doria és perquè va morir a temps-, i humiliar i calumniar Jerónimo Gracián. A aquest li va tocar la part pitjor. Avui estan publicats pràcticament tots els papers i documents de Gracián. I lloo el que això ha significat de mea culpa i purificació històrica de l'orde del Carmel descalç, i que ha culminat el Nadal de 1999 amb una declaració solemne del seu prepòsit general, Camilo Maccise, i del Definitori General, revocant la sentència d’expulsió de l’Orde de Gracián, «fill i deixeble predilecte de la nostra Mare Santa Teresa de Jesús» reparant així la injustícia de la qual va ser víctima.

El 21 de setembre de 2014 es compleix el 400 aniversari de la seva mort a l'exili de Brussel·les. Gracián va tenir la satisfacció en el llunyà Flandes de veure com Roma havia beatificat, mesos abans de la seva mort, la seva estimada Teresa de Jesús.

Carlos Ros

Carlos Ros és sacerdot i escriptor, llicenciat en Filosofia i Teologia. Ha estat consiliari del Moviment Scout Catòlic. Com a periodista, va pertànyer a la plantilla de “El Correo de Andalucia”, ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes i tingut diferents càrrecs entre els quals director de l’Oficina d’Informació de l’Arquebisbat de Sevilla i del Full Dominical d’aquella demarcació. Ha publicat nombrosos llibres, alguns relacionats amb el Carmel: “La hija predilecta de Teresa de Jesús. María de San José”, “Ana de Jesús. Compañera de Teresa de Jesús. Musa de Juan de la Cruz. Fundadora de los Carmelos de Francia y Flandes“, “Teresa de Jesús, esa mujer”, “Juan de la Cruz, celestial y divino”, “Teresa de Lisieux, huracán de gloria”, “Edith Stein, mártir en Auschwitz” i “Jerónimo Gracián, el amigo de Teresa de Jesús”.

RETORN

Jerónimo Gracián