gent

Gent nostra

Jerónimo Gracián

Per què aquell jove que va començar els seus estudis eclesiàstics amb notables resultats i als 24 anys ja era ordenat sacerdot, no va seguir endavant la seva prometedora carrera cap el doctorat que ja tenia a tocar i altres metes més elevades? Què li va fer canviar el rumb per derivar-lo per camins que el durien cap a una existència plena d’entrebancs, incomprensions i fins i tot el rebuig dels seus germans de religió?

Jerónimo Gracián neix el 6 de juny de 1545 a Valladolid. És el tercer de vint germans, dels quals només en sobreviuran tretze. Els pares: Diego Gracián de Alderete, secretari de Carles V i de Felip II i Joana Dantyszek, d’ascendència polonesa.

Orientat cap a la carrera eclesiàstica, ben jove estudia filosofia i teologia a la Universitat d’Alcalà i i als 24 és ordenat sacerdot. En aquests moment, ja a punt de rebre el doctorat, té notícia de l’empresa reformadora que santa Teresa està portant a terme en el Carmel. Això el decideix a escriure a la santa i a deixar el camí acadèmic per ingressar al noviciat que els descalços acaben d’obrir a Pastrana.

Aviat destaca com un apassionat de la Reforma. Tot just uns mesos després de professar (1573), és nomenat visitador dels carmelites calçats de la província d'Andalusia, per tal d'anar introduint reformes a l'orde, i ràpidament passa a ser vicari provincial d’Andalusia. Encara no s’ha produït la separació de descalços i calçats, que començarà pocs anys després amb la creació d’una província a part pels descalços (1581) i culminarà l’any 1593 amb la separació definitiva i l’aprovació d’un nou orde: el Carmel teresià.

Però, anem a pams. Gracián, tot i el seu gran entusiasme per la reforma de Teresa de Jesús, encara no ha tingut l’oportunitat de parlar directament amb ella. El primer encontre amb la santa no es produeix fins a la primavera de 1575, quan aquesta està enfeinada amb una nova fundació: Beas de Segura, en territori andalús, malgrat l’expressa prohibició de fundar en aquestes terres. A l’entrevista, Teresa es confirma a si mateixa que aquest és l’home providencial per a la seva obra de reforma i decideix fer-li costat en tot el que li proposi.

Com a vicari d’Andalusia, Gracián comença a trobar traves a la seva autoritat per part dels frares més reticents a la reformes que vol anar introduint. I és en aquest moment que un fet inesperat ve a girar tots els seus plans. Nicoló Ormaneto, el nunci que l’havia proposat com a superior d’Andalusia, mor i el seu successor, Filippo Sega, contrari a la Reforma, el separa del seu càrrec i el reté una temporada a Alcalà. Així ho comentarà la mateixa santa Teresa: “Murió un nuncio santo [Ormaneto] que favorecía mucho la virtud y así estimaba los descalzos. Vino otro [Sega] que parecía le había enviado Dios para ejercitarnos en padecer” (F 28,3).

Tanmateix, més endavant, quan el papa Gregori XIII concedeix el permís perquè els descalços s'independitzin, formant una província pròpia, Gracián és escollit provincial. Té 36 anys, i no sap que vénen temps més difícils per a ell.

L’entusiasme de Gracián per Teresa és extraordinari, però això no el priva de comprendre profundament l’esperit i el tarannà de l’obra que aquesta està duent a terme. Teresa vol tornar a les seves monges (i als frares) aquella profunditat de la vida espiritual viscuda en comunitat que s’ha anat perdent, lluny però de rigorismes extrems. Alguns dels nous descalços, però, no acaben d’entendre les propostes de Teresa, i fins i tot veuen en Gracián un home massa relaxat i tou. De tot això se’n beneficia qui seria el seu successor i botxí: Nicolao Doria.

Amb la mort de santa Teresa el 4 d’octubre de 1582, que l’ha recolzat com a provincial en el darrer capítol celebrat un any abans, Gracián perd la seva principal valedora davant les intrigues dels seus adversaris i ha de suportar una dura campanya de difamació en contra seu. Tant és així que li obren un procés que acaba amb l’expulsió de l’Orde.

Desencisat i deprimit, el P. Gracián va anar a Roma per recórrer la sentència, però ja Doria s’havia guanyat el favor del rei Felip II i amb això el del papa. Gracián no obté el perdó i marxa a Nàpols i Gaeta, amb la desgràcia que és capturat pels pirates turcs i dut a Tunísia, on restarà captiu durant dos anys.

Recuperada la llibertat, Gracián torna a Roma per demanar altra vegada la revocació de la sentència d’expulsió. Climent VIII, commogut per la seva desgràcia, li lliura un breu que l’autoritza a tornar als descalços "com si mai hagués estat expulsat". Però, com que l' oposició en contra seu continuava a Espanya, va haver d’acceptar la invitació de viure amb els carmelites de l'Observança, encara que mantenint el seu hàbit de descalç. Més tard, passaria als Països Baixos, on va ajudar a les carmelites descalces a establir-se en aquelles terres. Va morir a Brussel·les el 21 de setembre de 1614.

La controvertida figura del P. Gracián, bandejada durant molts anys per la Congregació espanyola dels carmelites descalços, s’ha anat revalidant en els últims temps tot reconeixent el gran paper que va tenir durant els anys del teresianisme dels inicis.

L’any 1999, després d'una revisió a fons, l'ordre del Carmel descalç va revocar el decret d'expulsió del P. Gracián i es va iniciar la causa de la seva beatificació.

Bibliografia:
Blog “Para vos nací. Teresa de la rueca a la pluma” de les carmelites descalces de Puçol.
Fr. Pedro Ortega, Historia del Carmelo Teresiano. Burgos: Editorial Monte Carmelo, 1996.


RETORN

Jerónimo Gracián

Jerónimo Gracián

Obra escrita:

Sense haver-s’ho plantejat abans, el P. Gracián va anar a parar a terres de Flandes, territoris aleshores de la corona d’Espanya, a l’acceptar els requeriments del nou ambaixador perquè l’acompanyés. Allà, acollit pels calçats, va trobar l’ambient que necessitava per dedicar-se als seus escrits i editar alguns llibres.
Gracián ja tenia afició per escriure en temps de la Universitat i quasi mai va deixar de fer-ho. Si els seus escrits no ens han arribat a nosaltres és degut, en gran part, a l’oblit a què ha sotmesa la seva persona per part dels seus germans. Sembla que, des de fa poc, comença a fer-se justícia i la seva obra comença a despertar un cert interès.
Considerant que ja hi havia prou especialistes en temes fonamentals com ara la lògica, la teologia, etc., va decidir dirigir els seus treballs a les persones que en traurien directament un benefici espiritual . Els seus escrits no són extensos ni complicats, però sí molt ben elaborats tant en la forma com en el fons.

Per citar només alguns dels seus llibres, la seva obra es podria classificar d’aquesta manera:

- Obres de tipus historic-biogràfic:
Peregrinación de Anastasio
Història de las fundaciones.

- Obres de contingut espiritual:
Las diez lamentaciones
Leviatan engañoso
Compendio de la perfección
Ceguera o confusión de Babilònia
El soldado católico
Centellas de heregía
Apología contra los "perfectistas"

- Obres de caire missioner:
Estímulo de la fe
Celo de la propagación de la fe
Tratado de la redención de cautivos.

- Textos sobre dues grans dones:
Diálogos sobre la muerte de la Madre Teresa de Jesús
Diálogos sobre el espíritu de Ana de San Bartolomé

- I una obra singular:
Constituciones del cerro", una sàtira contra els religiosos malenconiosos o falsament observants. Alguns autors mantenen la hipòtesi que aquesta sigui una obra escrita amb la col·laboració de Teresa de Jesús.

I, a més, nombrosíssimes cartes, moltes creuades amb santa Teresa de Jesús, sermons, escrits que va fer per defensar-se de les acusacions que rebia...