gent

Gent nostra

Lluc i Ludovic Tristany




Els Tristany

La nissaga dels Tristany tenia una bona part de les seves arrels a la masia patriarcal fortificada del terme d’Ardèvol, a la Segarra. Aquesta família, d’arrels profundament catòliques, assolí un gran renom durant les guerres carlines del segle XIX, amb diferents personatges entregats a la causa del pretendent absolutista Carles Maria Isidre, els més coneguts dels quals foren mossèn Benet Tristany, capellà i militar, i el seu nebot Rafael Tristany, general carlí que s’enfrontà i vencé en nombroses ocasions les tropes liberals.
Els germans Melitó i Josep Tristany eren el quart i el petit de sis germans nascuts al llogaret de Su, proper a la citada masia i al santuari del Miracle. El seu pare, Joan Tristany, morí quan el fill petit tot just tenia uns mesos. Aquesta desgràcia motivà que la mare, Joana Pujol, davant la impossibilitat de fer-se càrrec dels seus fills, cerqués ajuda en la família. Primer en Melitó, i poc després en Josep, van anar a viure a Tarragona, a casa de la seva tia Margarita Tristany, casada i sense fills. Com a la seva primera llar, en aquella casa també s’hi vivia en un ambient religiós i visitaven amb freqüència l’església de les carmelites descalces, cosa que influí en la posterior vocació dels germans.
De ben joves, després d’un temps d’escola primària, van entrar a estudiar al Seminari Conciliar de Tarragona i després van ingressar en el noviciat del Carmel del Desert de les Palmes.
El germà gran prengué l’hàbit l’any 1884, amb el nom de Ludovic dels Sagrats Cors, i el petit ho feu el 1890 amb el nom de Lluc de Sant Josep.

El pare Ludovic

Parlem del primer, el P. Ludovic. Després de la seva ordenació, esdevingué un predicador molt apreciat a les terres valencianes. Com que la província d’Aragó-València volia obrir alguna casa a Amèrica, va ser enviat amb altres religiosos primer a Mèxic, on amb moltes dificultats aconseguiren una fundació carmelitana a Silao, i després a la capital del Perú, on durant uns anys s’establí una petita comunitat (1906).
De retorn a Espanya va ser destinat a Tarragona i Barcelona, on exercí de primer definidor de la restaurada província de Catalunya. A més de les seves grans dots com a predicador i de fundar algun convent, el P. Ludovic va promoure la devoció al Nen Jesús de Praga a les nostres terres i va publicar uns devocionaris.
Va assistir a la col·locació de la primera pedra del santuari de la Mare de Déu del Carme de la Diagonal de Barcelona, però el no pogué veure acabat. Amb la salut molt deteriorada per la tuberculosi, anà a passar els seus darrers dies a Àvila on va morir el 20 de novembre de 1920, als 53 anys d’edat.

El pare Lluc

Pel que fa al seu germà, el P. Lluc de Sant Josep, després de ser ordenat, durant una curta etapa exercí de professor a Borriana i Tarragona, però també, amb la seva ànsia per anar a missions, aconseguí que l’enviessin a Mèxic (1905-1908).
Mentrestant, Catalunya es va constituí en semiprovíncia i el P. Lluc fou reclamat per exercir el càrrec de vicari. Com que tenia el cor a Amèrica, aprofità que alguns convents mexicans depenien de Catalunya per visitar aquelles terres i, vistes les dificultats que posava el govern mexicà, va proposar l’expansió als Estats Units. Acabada la seva etapa de vicari, s’hi quedà amb el càrrec de delegat a Tucson (Arizona), on exercí una gran influència amb el seu treball pastoral i les predicacions.
El 1920 el tornen a reclamar a Catalunya per suplir al seu germà, mort aquell any. Exercí diferents càrrecs de responsabilitat, entre els quals segon definidor general. Per quest motiu residí a Roma fins que retornà a casa nostra com a prior de Barcelona (1933) i després com a provincial (1936).
A Barcelona el va sorprendre l’aixecament militar i va compartir amb els seus germans la tragèdia dels 19 i 20 de juliol quan, després de refugiar-s’hi els revoltats, el convent fou pres pels milicians. En la confusió de la sortida, fou abatut a trets. Considerat màrtir de l’Església, va ser beatificat l’any 2007 a Roma.
El P. Lluc de Sant Josep és autor d’una àmplia producció literària religiosa, publicada en part, entre la qual hi trobem una biografia del seu germà, el P. Ludovic.

Butlletí CC num. 90 (2017)
Bibliografia:
Figuras del Carmelo. Tras la huellas de Teresa de Jesús. Pedro Ortega, ocd. Editorial Monte Carmelo (2013).
Escritores carmelitas descalzos de la Provincia de San José de Cataluña. Gabriel Beltran, ocd. Editorial Monte Carmelo (1952).


RETORN

Lluc de Sant Josep

P. Lluc de Sant Josep