gent

Gent nostra

Gabriel de l'Anunciació
Jaume Balcells i Grau


Infant

Neix a Valls (Alt Camp), el 12 d’octubre de 1908, en unes circumstàncies familiars crítiques. És fill de Josep Balcells Soberano i Mercè Grau i Rovira, una família pagesa procedent del Pla. Als dos anys del seu naixement queda orfe: els seus pares van morir amb nou mesos de diferència.
Els seus oncles, Antoni Grau i Maria Rosell, acullen a totes els germans i els fan de pares. Eren sis germans: en Jaume, en Josep, en Francesc i les noies Magina, Mercè i Josefina.
Rebé les primeres lletres en l’escola del poble, i la formació religiosa familiar d’aquell temps en la catequesi parroquial.
El seu germà gran, en Josep, entra al Seminari de Tarragona. Uns anys després se sent cridat a la vida religiosa, i es trasllada al Seminari Menor dels Carmelites Descalços de Palafrugell (Baix Empordà). Ell serà el qui encamini en Jaume a la vida religiosa en el Carmel.
En Jaume, en el Seminari, troba una vida cultural i religiosa de qualitat. Durant les vacances i en altres ocasions manté el contacte amb la llarga família i amb la vida i les activitats del Pla de Santa Maria.
Quan el seu germà Josep professa com a carmelita, el 15 de juny de 1919 a Tarragona, en Jaume assisteix a la festa de la professió. És un moment per refermar més i més la seva vocació de religiós.

Religiós

L’any 1923, en la festa de Sant Joan de la Creu (24 de novembre), després d’un any de noviciat, professà a Tarragona i pren el nom religiós de Gabriel de l’Anunciació.
Durant els anys 1924-1928, realitza estudis de Filosofia i Lletres en el col·legi superior que l’Orde del Carme tenia a Badalona. Viu uns anys en una comunitat religiosa i acadèmica, organitzada també pastoralment. Aleshores Badalona era un centre de catequesi per als infants i els joves, i un lloc de culte amb una litúrgia acurada i una coral que solemnitzava les festes religioses. Té contacte amb un grup de joves i amb les típiques confraries de l’època, i també participa en el servei social, ja que Badalona era un ciutat obrera i oberta a la cultura popular catalana.

Estudiant

A Badalona va estudiar grec i hebreu amb el professor alemany P. Pere de la Mare de Déu (Seul). Era un estudiant seriós i responsable en totes les matèries. Més endavant és enviat al Col·legi internacional de l’orde a Roma, on cursarà els estudis eclesiàstics de Teologia (1929-1933).

Prevere

Fou ordenat prevere el 10 de juliol de 1932. Va continuar els estudis, i es va llicenciar en Història eclesiàstica, amb especialització en història de l’Orde del Carme. Va publicar diverses monografies sobre “La Immaculada Concepció” (1930), “Santa Anna” (1932), “La Salve Regina” (1935), i va deixar inacabada “Les bibliografies carmelitanes”.
L’any de la seva mort tenia projectada “una bibliografia completa dels escriptors de l’orde carmelità”. D’ell el famós historiador Zimmermann (P. Benet de la Creu) deia que “no li faltava res”. També va realitzar estudis de composició musical i va compondre música religiosa clàssica i popular, motets, una missa a tres veus i sardanes (una d’elles “Flaires planencs”). L’any 1935, durant la Festa Major del seu poble, canta de tenor la missa de Perossi a la parròquia.

Professor

Per les seves moltes qualitats intel·lectuals fou nomenat professor de Patrologia (escrits dels Pares de l’Església) en el Col·legi Internacional de Roma. Durant els anys 1932-1934 fou enviat de professor de Filosofia al col·legi que l’Orde regentava en el Mont Carmel, a Israel. Quan torna a Roma, obté el diploma de Biblioteconomia a l’Escola Apostòlica Vaticana.

Màrtir

Arribat de Roma al voltant del 14 de juliol, per passar unes merescudes vacances amb els seus germans de religió i els seus familiars a Catalunya, es troba amb els fets de la persecució religiosa de 1936.
Fou un jove religiós format amb gran solidesa, en el carisma teresià i en quedar orfe de pare i mare tan petit va trobar l’afecte maternal de Maria, la mare de Jesús, al llarg de tota la seva vida, i li va respondre amb una devoció peculiar. Fou molt exigent amb els seus gran talents i santament ambiciós en la recerca del que li demanava la seva intel·ligència.
Amb motiu de les festes de la Mare de Déu del Carme i la celebració del Novenari, es trobava a Tiana, on es va haver de refugiar amb el P. Eduard a casa de la família Noguera, que els va acollir durant cinc dies. El dia 25 els van anar a buscar a la casa, i després d’identificar-se com a religiosos carmelites descalços, els van sotmetre a diversos interrogatoris. Al cap d’unes hores d’incertesa van ser martiritzats i morts entre Tiana i Badalona, i els seus cossos dipositats possiblement en una de les fosses de Montcada.
La seva mort als 27 anys fou molt lamentada pels seus germans de la província carmelitana de Catalunya i pels seus familiars, que tant va estimar al llarg de la seva vida, com també pels molts alumnes i professors de Roma.

En "Gabriel del Pla de Santa Maria", va ser beatificat pel papa Benet XVI l'any 2007, en la causa dels màrtirs de la guerra civil espanyola.

RETORN

gabriel balcells

gabriel balcells