gent

Gent nostra

Franc de Siena


És clara la dificultat per confegir biografies de sants i beats d’èpoques pretèrites mínimament fiables, més si les dades de què es disposa provenen de comunitats que els han tingut per venerables després d’una vida més o menys agitada.
Moltes d’aquestes biografies arriben a adoptar un patró comú: naixença en família benestant, carrera militar, fama, honors i vida dissipada, càstig diví, penediment, canvi, ingrés en un monestir i vida exemplar.
També és freqüent que les biografies que es van anar component amb recopilacions de dades disperses aglutinin elements de més d’un personatge de similars característiques fins al punt que s’arribin a confondre en un de sol.
Aquest patró s'ajusta perfectament al nostre personatge. Té una mica de tot això.
Sembla que Francesco Lippi va néixer a Grotti, prop de Siena, la vitalista ciutat de la Toscana, als primers anys del segle XIII, en el si d’una família ben situada.
Poc fet per a l’estudi, va malgastar molts anys i diners amb males companyies. Cridat a participar a la guerra, en va resultar ferit, perdent la vista. En alguna biografia més o menys llegendària es diu que va perdre la vista perquè, jugador com era, es va apostar els ulls en una partida de daus i va ser castigat per la providència.
Penedit del seu desafiament, Francesco va pelegrinar a diferents llocs, entre els quals Santiago de Compostel·la on, es diu, va recuperar la visió. La llegenda impregna de fets miraculosos aquests viatges, durant els quals, segons alguns biògrafs, mantingué una aferrissada lluita amb el diable.
De retorn a Siena, va fer penitència pública fins que es retirà a viure en solitud a una gruta i, uns anys després, ingressà com a germà llec a l’orde dels carmelites.
Des d’aquest moment es parla de múltiples aparicions i miracles, així com també que tenia el do de preveure alguns fets, com el de la seva pròpia mort que va esdevenir pel desembre de l’any 1291.
En alguns moments s’ha confós amb un altre sant d’aquells anys anomenat Francesco de Siena, un servita enterrat a Cremona.
Franc de Siena, va ser venerat des de la seva mort i de les seves despulles se’n van fer relíquies que estan escampades per tot Itàlia. Curiosament aquesta devoció també va arrelar en moltes localitats castellanes del segle XVII.
Tot i que va ser autoritzat el seu culte l’any 1672 pel papa Climent X, a la reforma del calendari feta pel Vaticà II se’l va treure del santoral.


RETORN

Franc de Siena