gent

Gent nostra

Josep de la Concepció
el tracista


Un estil propi

La decisió de santa Teresa de decantar-se per un determinat tipus de vida conventual per als seus frares i monges, del que en destacava el vot de pobresa, va marcar, ben segur, l’estil arquitectònic dels convents que s’anaren construint a mesura que s’anaven fent noves fundacions.
La disminució d’espais i la senzillesa i funcionalitat van marcar el nou estil que fugia de l’arquitectura resplendent de les grans obres religioses com ara catedrals, esglésies i grans convents. Ja des de ben aviat es veié la necessitat de crear un criteri d’uniformitat, una mena de plànol “tipus”, que, amb algunes variacions segons la mida, hauria de servir de model per a les noves edificacions. Un tracista (persona que projectava un edifici) nomenat per l’orde, recorreria les obres noves per donar-hi el seu consentiment.
En el sí dels diferents ordes religiosos, i els carmelites destacaren en aquest sentit, hi havia membres, generalment germans llecs, que dedicaven el seu treball a diferents branques de la construcció (fusters, manobres, picapedres, tracistes...). Es coneix el nom de diferents religiosos que es dedicaren a la direcció d’obres per tota la península, el més important dels quals va ser, sens dubte, el pare Alberto de la Madre de Dios (Santander, 1675-Pastrana, 1635), el qual mereix per sí sol tot un estudi apart. A Catalunya, però, el tracista, per antonomàsia, és el germà Josep de la Concepció.

Dades biogràfiques

Fra Josep de la Concepció va néixer a Valls (Alt Camp), l’any 1626. El seu nom familiar era Josep Fuster. No es té, però, cap referència sobre l’activitat familiar ni sobre la seva formació. Tampoc sabem si quan va entrar a l’orde del Carme ja havia treballat en el ram de la construcció, però el fet de que poc després de la seva professió (1655) ja rebés alguns encàrrecs fa pensar que ja comptava amb els coneixements suficients. En tot no sabem si va ser un autodidacta, si va estudiar abans d’entrar al Carmel, si els seus superiors a l’orde van potenciar els seus estudis o qualsevol altra possibilitat.
Al llibre de la fundació del convent de Sant Josep de Mataró hi ha constància de que va fer els vots simples en aquest noviciat als 25 anys (1651) i un any després hi va professar.
Després de treballar en diferents obres de la seva província (que aleshores comprenia els territoris de l’antiga Corona d’Aragó), la seva fama com a arquitecte rebassà els límits estrictes de l’orde i va rebre encàrrecs per dirigir obres de tota mena, tant de l’àmbit civil com religiós.
L’any 1689 viatja a Madrid a petició del provincial de Castella. No queda massa clar si abans ja havia fet una altra estada a la capital. En aquesta ocasió hi va per visitar alguns convents d’aquella província que estaven en procés de construcció, entre els quals el de San Hermenegildo de Madrid.
El seu primer biògraf, i el que aporta més dades, l’historiador de l’orde fra Joan de San Josep, ens diu que de retorn de Castella, i degut a la cruesa de l’hivern, va emmalaltir greument i es va aturar al convent carmelità de Nules, on va morir i va ser enterrat el 12 de febrer de 1690. Tenia 64 anys.

El seu estil

Els treballs de fra Josep estan emmarcats per la normativa general que havia dictat l’orde. Seguint aquest criteri, la seva obra respira senzillesa, no exempta, però, d’una certa monumentalitat. Aquest segell d’austeritat cal situar-lo en un temps en el qual l’obra religiosa, i la pública en general, està marcada pels excessos del barroc. La manera de fer del tracista es manté tan en les esglésies del Carmel com en els encàrrecs de temples per part dels bisbats i en l’obra civil que se li encomana. Dues característiques destaquen en el conjunt del seus treballs, les façanes i les cúpules. En les primeres adopta l’estil conegut com a carmelità: tres cossos verticals (o un de sol, si l’obra es més senzilla) que donen entrada a les naus, amb un frontó triangular sobre el cos central en el que s’obre un òcul circular o un rosetó, segons els casos. L’altre element freqüent és la cúpula que utilitza sistemàticament en les esglésies i capelles, amb diferents variants de sustentació i adaptació.

Catàleg de la seva obra

	
Convent de Sant Josep i Santa Ana d’Enguera (València) (1655) 
Convent de Sant Josep de Gràcia, Barcelona  (1658) – Queda l’església
Convent de Sant Rafael de la Selva del Camp  (1658)
Convent de Sant Jeroni de Vic  (1662) - Desaparegut
Convent de Mare de Déu del Miracle, Tortosa  (1664)  - Desaparegut
Convent de la Sagrada Família, Nules (Castelló) (1675)  -  Queda l’església
Convent de Santa Teresa, Balaguer  (1682) – Desaparegut
Convent de San Hermenegildo, Madrid (1689) – Reconstruït
Convent carmelites descalces de Reus – desaparegut   (atribuït) 
Església del convent carmelites descalces de Caudiel (Castelló), (atribuït)
Antic convent carmelites descalces de Mataró – desaparegut,  (atribuït)
Església parroquial de Sant Feliu, Torelló (1674)
Església parroquial de Santa Maria de l’Alba, Tàrrega  (1672)
Capella de la Immaculada de la catedral de Tarragona
Capella de sant Oleguer de la catedral de Barcelona
Capella de sant Teodor convent descalços Tarragona  (desapareguda)
Capella del Santíssim de la parròquia de Sant Pere de Reus
Remodelació Palau del Virrei, Barcelona
Palau Episcopal de Vic
Ajuntament de Vic
Remodelació del castell de Cubelles
Casa Llupià a Segur (Anoia)
Remodelació del castell de Botarell
Projecte per a l’Hospital de Reus
Campanar de Vilanova i la Geltrú
Projecte retaule altar major parròquia Santa Eulàlia d’Esparraguera  (desaparegut)
Projecte per a la Seu nova de Vic
Projecte per a la façana de la catedral de Girona
Intervenció a la façana de la parròquia Santa Maria de Mataró
I una llarga llista d’obres menors, algunes ben documentades, altres no tant.

Bibliografia

-El tracista fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral de Carme Narváez Cases. Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Bellaterra 2000.
-El tracista fra Josep de la Concepció (1626-2690). Carme Narváez Cases. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
-Un arquitecto eminente del siglo XVII. Fray Josep de la Concepció “el tracista”. Cèsar Martinell, Cuadernos de Arquitectura.
-Síntesi histórica dels Carmelites Descalços a Catalunya i Balears (1586-1939). P. Gabriel Beltran Larroya. Barcelona 1986.


RETORN

Església de Sant Josep de Gràcia
Antiga església dels Josepets de Gràcia

gabriel balcells
Convent carmelites d'Enguera (València)

Sant Rafael de la Selva del Camp
Església del convent de Sant Rafael de la Selva del Camp

Immaculada
Capella de l'Immaculada de la catedrral de Tarragona

Campanar de Vilanova i la Geltrú
Campanar de Vilanova i la Geltrú