gent

Gent nostra

El profeta Elies


La poca informació que tenim del profeta Elies prové exclusivament dels llibres dels Reis, en l’anomenat Cicle d’Elies (1Re 17-2Re 1). D’una lectura en profunditat d’aquests capítols se’n pot dibuixar un esbós de la seva personalitat.

Sovint, hi apareix l'expressió “el Senyor a qui jo serveixo” que ens mostra la seva disposició per fer la voluntat de Déu amb una fe sense dubtes. A l’episodi de la muntanya del Carmel (1Re 18), Elies intenta forçar al poble a escollir entre el Déu viu, personal, que intervé en la història, i les forces naturals divinitzades, els baals. Per la fe, Elies creu sense veure; perquè Déu li ho demana, anuncia l’arribada de la pluja..., però sense veure-la venir (1Re 18,41s).

A la vegada, el temperament del profeta el fa decidit a complir la missió de retornar el poble, perdut en la incertesa dels seus governants, al Déu dels seus pares. Elies és, també, defensor del pobre davant dels poderosos (1Re 21).

La muntanya del Carmel serà l’escenari de la seva retirada temporal en temps de persecució dels profetes per part de la monarquia, però, també, de l’exaltació de la glòria de Déu en les actuacions d’Elies davant els sacerdots de Baal.

El relat escatològic de l’ascensió del profeta al cel amb carro de foc i la rebuda per part del seu deixeble Eliseu del seu esperit de saviesa és vist com un precedent a l’ascensió de Jesús i la posterior davallada de l’Esperit sobre els apòstols relatada per Lluc al llibre dels Fets.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Tradicionalment, la figura del profeta Elies ha estat acceptada pels carmelites com la precursora o inspiradora de l’esperit inicial de l’Orde.

Quan, a causa de la caiguda de Terra Santa en mans dels musulmans, aquells primers ermitans de la muntanya del Carmel, que vivien imitant l’esperit dels anacoretes de l’Antic Testament, han de traslladar-se a Europa es troben amb la dificultat de d’haver de confirmar la seva identitat. El fet que el papat, degut als abusos, decideixi limitar l’aparició de noves famílies religioses provoca que els carmelites s’hagin d’adaptar a les normes establertes i fixar una Regla ben clarificada. La principal dificultat per a ells radica en la vaguetat dels seus inicis ja que, a diferència d’altres ordes –franciscans, dominics, agustins...– no poden presentar cap fundador ni cap data d’origen.

La falta de registres i documents fa que es proposi incorporar a les Constitucions, o Norma de Vida donada per sant Albert de Jerusalem, una declaració oficial en aquests termes: “Declarem, donant testimoni de la veritat, que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel, els sants Pares, tant de l’A.T. com del N.T., a qui la contemplació de les coses celestials portà a la soledat d’aquesta muntanya, van dur allà, sens dubte, vida exemplar, al costat de la font d’Elies, en santa penitència...”

Aquesta rúbrica és la causa que, temps a venir, es desenvolupés, fins i tot en excés, la llegenda eliana del profeta fundador. Actualment, ja fa temps, la figura del profeta Elies és tinguda com la del Pare espiritual inspirador del Carmel.

RETORN

Elies i Eliseu

Elies i Eliseu