gent

Gent nostra

Beata Elia de Sant Climent


Batejada Teodora, i coneguda familiarment per Dora, la nostra biografiada va néixer l’any 1901 a Bari, important plaça comercial del sud d’Itàlia, on el seu pare tenia un negoci de pintures i la mare es dedicava a la casa. Un matrimoni que veié, com era habitual en aquells anys, que quatre dels seus nou fills morien en plena infància.

De ben petita va tenir el que s’ha anomenat “somni del jardí”. Ella mateixa explicava que va veure en somnis a una senyora que passejava pel jardí de casa seva i li regalava un lliri, fet que amb la seva mare van interpretar que de gran entregaria la seva vida al servei de la Verge Maria. També explicava que la nit abans de la seva primera comunió, va somniar que santa Teresina li deia que seria monja com ella.

L’any 1915, Itàlia entra en guerra amb un fort cost humà, en especial per a les generacions joves. Dora dedica tot el seu temps a la família, a l’assistència, a la seva formació religiosa i a l’ensenyament del catecisme, malgrat el fort anticlericalisme d’aquests anys. Ella, però, manté ferma la seva vocació religiosa.

Un cop acabada la guerra, la seva decisió està presa, entrarà al Carmel de Sant Josep de Bari. Ho fa, després d’un any d’intensa preparació, l’abril de 1920 i vesteix l’hàbit de carmelita uns mesos després amb el nom de sor Elia de Sant Climent.

A més de santa Teresa de Jesús, pren com a guia a Teresina de l’Infant Jesús, seguint el seu "caminet de la infància espiritual on em sentia -afirma ella mateixa- cridada pel Senyor". Pel febrer de 1925 fa la professió solemne.

Tanmateix, el seu camí no serà fàcil. Des dels primers mesos del noviciat ha de fer front a algunes dificultats. El principal problema sorgeix poc després, quan la priora la nomena mestra de brodats a màquina d’un centre d’educació per a jovenetes; el seu caràcter bondadós i respectuós vers les aprenentes xocarà amb la severitat de la directora del centre, la qual l’aparta d’aquesta feina.

Sor Elia observa la Regla amb rigor i dedica moltes estones als treballs que li encarrega la priora, entre els quals la feina de sagristana. En aquesta etapa, quan acaba de complir el 27 anys, travessa una grip molt forta que la deixa molt afeblida i comença a patir maldecaps amb freqüència.

Uns dies abans de Nadal de 1927 pateix una febrada i moltes molèsties, però els metges no li donen més importància i ho atribueixen al seu malestar habitual. Aviat però, la situació s’agreuja ràpidament. La vigília de la festa el metge li diagnostica una possible meningitis, però ja no poden reaccionar. El matí de Nadal s’apaga la vida de sor Elia. Ella mateixa havia dit: “Moriré en un dia de festa”.

Va deixar en tothom un record nostàlgic, i un gran ensenyament: cal caminar amb goig cap al Paradís, punt Omega de tot creient. La seva fama de santedat va traspassar els murs del convent i molts devots van voler fer-se presents en el seu funeral.

Sor Elia de Sant Climent va ser beatificada a Bari l’any 2006.

RETORN

Beata Elia de Sant Climent