gent

Gent nostra

Eduard del Nen Jesús
Ricard Farré i Masip




Nasqué als Torms (Lleida) el 20 d’abril de 1897, i va ser batejat el mateix dia. Poc temps després moria la seva mare, Dolors, com a conseqüència de les complicacions del part.

El 1909 entrà al Seminari Menor dels Carmelites Descalços a Badalona, i l’any 1912 passà al Noviciat de Tarragona, on va professar el 10 d’agost de 1913. Acabats els seus estudis va ser ordenat sacerdot a Lleida, amb dispensa d’edat, el 13 de juny de 1920 i destinat a Durango (Mèxic).

El 1923 deixà Mèxic per causa de la persecució religiosa i es traslladà als Estats Units, on completà els seus estudis de llicenciatura. Va ser elegit prior de la Comunitat de Washington, D.C., i exercí com a Vicari Provincial per a les fundacions americanes. L’any 1933 va prendre part en el Capítol General de l’Orde en el Mont Carmel (Israel), i tot seguit va ser destinat a Barcelona, com a professor de teologia. Al 1936 va ser elegit prior del Convent de Tarragona.

Durant les festes de la Mare de Déu del Carme d’aquest any, estava predicant la novena a les Carmelites Descalces de Tiana. El dia 20 de juliol tots els religiosos es varen refugiar en cases particulars. El dia 25 un grup de milicians registrà la casa on es trobaven el P. Eduard i el P. Gabriel de l’Anunciació. Els arrestaren i els conduïren a un vehicle, que va partir camí de Montcada (Barcelona) on varen ser afusellats aquella mateixa nit. Tenia 39 anys..

RETORN

P. Eduard del Nen Jesús

De les inquietuds poètiques i de l’amor a Catalunya del pare Eduard en dóna mostra aquesta poesia seva que va ser premiada amb l’Englantina d’Or als poetes novells dels Jocs Florals de Catalunya, celebrats a Barcelona l’any 1921.

VISIONS DE PÀTRIA

Vull ser enterrat en terra catalana
tard o aviat, com grat sia al Senyor,
feu-me ben soma la fossana
pols i només i com més poc millor.
Ben soma la fossana a flor de terra
i restaré amb l’oït sempre amatent
escoltant els crits de joia i de guerra
que arreu escamparà el vent.
Crits que pervindran amb jorns de festa
el jorn de glòria i llibertat
amb una barretina en cada testa
i un xic de sang en cada pit honrat.
Perquè la pàtria que amb sang és perduda
amb altra sang ha d’ésser recobrada
perquè t’he aimat amb anhel sens mida
pàtria en ton secret vull reposar
i al cridar-me Déu a nova vida
vull que em diguin en el Cel: és català!

P. Eduard del Nen Jesús (Ricard Farré Masip)