gent

Gent nostra

EDITH STEIN
Pensaments

santa Teresa Beneta de la Creu




“Tant per a mi com per a molts altres la influència de Sheller va ser quelcom que sobrepassava els límits de la filosofia... No em va portar encara a la fe. Però em va obrir una esfera de fenòmens davant els quals no podia restar cega.”

“Ara la meva vida no em pertany, em vaig dir, quan s’acabi la guerra, si sobrevisc, podré tornar a pensar en els meus assumptes personals.” (A l’oferir-se com a infermera voluntària de la Creu Roja en la Primera Guerra Mundial).

“M’assignaren el pavelló de malalts del tifus... Era la primera vegada que veia morir algú. Vaig ordenar les poques coses que tenia el mort i em vaig adonar d’una noteta que hi havia a la seva agenda. Era una pregària per demanar que se li conservés la vida... Llavors vaig comprendre què significava humanament aquella mort.”

“En aquesta època, en que tot allò humà va incidir tant en mi i em va afectar tant, vaig fer el cor fort per continuar el meu treball... Vaig deixar de banda tot el que procedia dels llibres i vaig començar des del principi.. Això significava fer una investigació de l’”empatia” segons el mètode fenomenològic...”

“Tan aviat vaig estar instal·lada (a Friburg), vaig anar a veure els Husserl... Era el seu primer semestre a la nova Universitat... Donava, també, uns curs nou... Es tractava de la filosofia moderna enfocada des del nostre punt de vista perquè els oients s’iniciessin de passada en la fenomenologia...”

“Vam entrar uns minuts a la catedral i, mentre érem allà en silenci respectuós, va entrar una senyora amb el cistell d’anar a plaça i es va agenollar profundament en un banc per fer una breu pregària. Aquest fet va ser totalment nou per a mi. A les sinagogues i esglésies protestants que havia vist, només s’hi anava per als oficis religiosos. Però aquí arribava qualsevol enmig de la feina quotidiana i entrava a l’església buida per a un diàleg confidencial. Això no ho he pogut oblidar.”

“Havia llegit el Nou Testament i em trobava ja en una certa relació amb la persona de Jesucrist, però no tenia clar si m’havia de fer catòlica o protestant fins que em va venir a les mans la Vida de Santa Teresa de Àvila.”

“Parlava amb el Salvador i li deia que sabia que era la seva creu la que ara havia estat posada sobre el poble jueu. La majoria no ho comprenien, però aquells que ho sabien, haurien de carregar-la lliurement sobre si en nom de tots. Jo ho volia fer.”

“Quan rebem el sant hàbit del Carmel no ens comprometem només a servir el nostre diví Espòs, sinó també a la seva santa Mare. El vestit de salvació es anomenat, també, vestit de justícia. Ens l’entreguen amb la indicació que cal que ens despullem de l’home vell per revestir-nos del nou, creat a imatge de Déu en santedat i justícia.”

“Permeti’m, Vostra Reverència, oferir-me al Cor de Jesús com a víctima propiciatòria per la pau veritable: que el poder de l’Anticrist, si és possible, s’ensorri sense una nova guerra mundial, i que pugui instaurar-se un nou ordre de coses...” (Nota a la priora del convent d’Echt).

“... Va arribar l’ordre de les forces d’ocupació que declarava tots els alemanys no aris dels Països Baixos apàtrides, i se’ls exigia que s’inscrivissin per a l’emigració fins al 15 de desembre. Nosaltres, la meva germana Rosa i jo, ho hem fet, ja que ha estat ordenat sota l’amenaça de càstigs severs.”

“Des d’ahir, està prohibida tota sol·licitud amb els jueus catòlics... Hi ha el propòsit de deixar sortir un tren el divendres... Confiem en la vostra pregària...”

RETORN

edith stein