gent

Gent nostra

EDITH STEIN
Deixar-se trobar

santa Teresa Beneta de la Creu




Teresa Català. Abril 2004.

Em demanen un escrit sobre la figura d’Edith Stein. De primer, penso que aquesta és la penitència per haver-me escapolit, a Lleida, de les sessions del III Congrés d’Espiritualitat “Retrobar Déu en temps d’incertesa. El testimoni d’Edith Stein” però quan m’expliquen el què volen que toqui, la conversió, entenc la seva intenció.

Mireu, jo no sóc dona de grans lectures teològiques ni filosòfiques... Els meus coneixements, doncs, són discrets (diguem-ho així!). Però. Em surt un però. Sí que puc dir o aportar alguna cosa, però, des de la meva experiència de vida i de fe.

No vull comparar-me pas amb la santa... però en la seva recerca de Déu hi ha un camí que no m’és desconegut.

Des de la seva intel·ligència, des de la seva alçada intel·lectual... hi ha una dona que cerca la veritat i que no para fins que es deixa abraçar per ella. Troba Déu, o millor... es deixa trobar per Déu. I es dóna a aquest Senyor que li surt a l’encontre i li omple els buits i li foragita les tenebres.

Hi ha una Edith nena, amb una fe infantil que segueix l’exemple de la mare. Hi ha una Edith adolescent que canvia aquesta fe infantil per una incipient recerca de la veritat. Hi ha una Edith filòsofa que es distancia del Déu dels seus pares i que anhela arribar a descobrir el nucli essencial de tota veritat. I hi ha la recerca d’una dona... O la recerca de Déu.

Qui cerca qui? Tal vegada Edith el que sap fer és escoltar , obrir-se... i atendre la crida particular i pròpia que Déu fa a cadascuna de les seves criatures.

Totes les filosofies del món no donen satisfacció absoluta a l’ànima. Hi ha una recerca darrere de l’esperit humà... el sentit de cada ésser. Hi ha una “bona nova” comunicada als senzills. Hi ha dins nostre un pou profund i buit. I també hi ha ànsies de vida, d’eternitat. Això és experiència de vida, de l’Edith, i perdoneu... salvant totes les distàncies, també meva!

Edith aprèn, en moments difícils i dolorosos, que la darrera paraula la té, no el saber, sinó el sacrifici personal de la pròpia existència. La incredulitat s'esfondra mentre Déu respon a l’anhel de la seva ànima que cerca... Quan Edith topa amb la creu descobreix la força que transmet i comença per a ella a lluir Crist.

El que transforma a Edith no és un clar coneixement, sinó un contacte amb l’essència de la veritat. Suposo que és l’actitud de recerca, d’estar oberta... la que fa que aprofiti l’escletxa que un testimoni obre dins seu per entrar potent tot el missatge de Crist. I seguir en el camí de recerca.

Deixant-se conquerir per qui ja estima.

Troba el Déu Amor. La veritat que descobreix llegint un vespre santa Teresa de Jesús, el fet que el Déu Amor no es pot conèixer des de l’enteniment, sinó des de la donació amorosa. Teresa de Jesús revela a Edith la veritat de l’ànima, que és fer-se com nens davant Déu.

Mentre llegeixo la seva vida m’adono de la importància que té cada testimoni que rep per ajudar-la a trobar el seu camí. I m’hi torno a trobar. Jo també vaig rebre uns testimonis que m’ajudaren i van fer caure moltes muralles. I suposo que això ens passa a tots, a tots els que anem fent camí i necessitem ara tu, ara jo, fer-nos costat i recolzar-nos els uns en els altres.

M’agradaria acabar aquesta petita aportació dient que no hi ha casualitats pels creients. Vull creure que davant dels ulls de Déu tot és coherent, tot forma part d’un pla diví que se’ns escapa quasi sempre.

I per això mateix la gent del Butlletí CC ha aconseguit que torni a rellegir-me la vida de l’Edith Stein.

RETORN

edith stein