gent

Gent nostra

EDITH STEIN
De la recerca a l'encontre

santa Teresa Beneta de la Creu




Síntesi de la ponència de Llorenç Gomis a les jornades del III Congrés d’Espiritualitat de Lleida

És ben cert que Edith Stein visqué temps d’incertesa i el seu testimoni és molt oportú per a nosaltres.

Deixa l’ambient jueu de la seva infantesa i s’endinsa en el món l’agnosticisme, de la filosofia i, finalment, s’apropa al cristianisme fins a demanar el baptisme.

Alguns fets la van anar marcant abans de donar aquest pas:
-quan, va entrar a una església catòlica un dia de cada dia i veié com una dona s’hi parava uns moments per a fer una senzilla pregària,
-la lectura dels textos de santa Teresa de Jesús durant una temporada de convalescència a casa d’uns amics. (“Això és la veritat”, va comentar).

Donem una ullada al panorama social europeu de la primera meitat del segle XX. Segons Samuel Huntington (“El xoc de les civilitzacions”):
-Les elits pensants creuen que la religió està en un procés d’extinció, a causa dels processos de modernització política, econòmica i social de la nova societat. L’Església s’assimila a l’Antic Règim tot i l’existència d’importants corrents liberals i socialistes cristianes.
-Apareixen moviments més radicalment antireligiosos: el feixisme (la nova religió, per Mussolini, el racisme totalitari de Hitler) i el comunisme (per Marx, la religió és el sospir de la criatura oprimida).

Posteriorment, es comprovarà que totes aquestes teories fallen i es viuen temps d’una gran incertesa. Finalment, en les darreres dècades del segle, la caiguda del mur de Berlín i la dissolució del comunisme comporten un retorn cap a la religiositat. Aquest renaixement religiós es dóna per un canvi de modernitat. En els països asiàtics, amb un creixement econòmic elevat, la religió torna a donar sentit a moltes vides. S’observen canvis en la religiositat personal. La gent busca Déu, i busca aquella religió que li sembla que més respon a les seves necessitats. Depèn del que ofereixi cada religió com a experiència espiritual i caliu humà. També es constata que l’ateïsme i l’agnosticisme, davant l’avanç del fet religiós, creuen necessari fer-se notar i reivindiquen la laïcitat de les societats.

Aquest panorama és diferent del que es produeix en el nostre entorn: caiguda de la religiositat popular i de les vocacions sacerdotals. D’alguna manera, al nostre país, s’està produint el fenomen de recerca de Déu en la incertesa.

Actualment, hi ha una adequació de la religió en un àmbit més mundial i occident ha anat perdent pes específic dins d’un cristianisme més globalitzat.

La religió ha estat, i encara és, un factor de que ha generat violències. Però, cada vegada més, és més un factor de pau. Sortosament, el missatge dels representants de les religions és que no és pot fer la guerra en nom de Déu. Sembla que va guanyant terreny la idea que la religió és un instrument de pau i solidaritat entre els pobles. L’exemple dels missioners, cooperants, voluntaris, fundacions.. porta a fer pensar que la humanitat pot trobar Déu en temps d’incertesa, però les organitzacions religioses han de saber oferir espiritualitat i calor humà.

Per Edith Stein la religió és una eina perquè l’home pugui ser solidari. Déu necessita l’home perquè desplegui la seva solidaritat i, també, l’home necessita Déu per afirmar aquesta solidaritat.

I, anant al títol del Congrés, com trobar Déu en temps d’incertesa?

Segons Edith Stein ens cal partir del propi coneixement interior i espiritual, deixar-nos guiar per la mà de Déu i cercar el calor humà de la comunitat. És la comunitat qui ha de procurar cobrir les necessitats de l’home donant àmbits de reflexió i pregària comunitària.

RETORN

edith stein