gent

Gent nostra

EDITH STEIN
Recerca i testimoni

santa Teresa Beneta de la Creu




"Reverenciem profundament el testimoni de la vida i la mort d’Edith Stein, filla extraordinària d’Israel i filla al mateix temps del Carmel, sor Teresa Beneta de la Creu; una personalitat que aplegà en la seva vida tota la síntesi dramàtica del nostre segle. La síntesi d’una història plena de ferides profundes que encara avui segueixen causant dolor...; síntesi al propi temps de la veritat plena sobre l’home, en un cor inquiet i insatisfet fins que trobà el descans en Déu".

Així s’expressava el papa Joan Pau II en ocasió de la festa de beatificació d’Edith Stein, a Colònia, el dia 1 de maig de 1987.

Efectivament, la biografia d’aquesta santa tan propera a nosaltres en el temps, està plena de punts que expressen una constant vitalitat de recerca. Des de la seva educació jueva familiar, que reafirma en el moment en què és detinguda per la Gestapo juntament amb la seva germana (“Vine, anem, pel nostre poble!”), passant per la increença i la formació filosòfica, anirà seguint un llarg camí en busca de la veritat.

Un fet, potser casual, influirà fortament en aquesta inquietud, la lectura en una nit a casa d’uns amics de l’autobiografia de santa Teresa d’Àvila (“Al tancar el llibre em vaig dir, això és la veritat”).

La seva conversió la portarà a voler dedicar-se exclusivament al Déu que ha retrobat. I farà una nova descoberta: "Durant el període immediatament precedent i també bastant després de la meva conversió... creia que portar una vida religiosa significava renunciar a totes les coses terrenals i viure només amb el pensament posat en Déu. De mica en mica, però, m’he adonat que aquest món exigeix de nosaltres moltes altres coses..., crec, fins i tot, que com més un se sent atret per Déu, més ha de "sortir de si mateix", en el sentit de dirigir-se al món per portar-hi una raó divina per a viure”.

A partir d’ara dedicarà tots els seus coneixements, ciència i fe, per ser “instrument de Déu” per apropar-lo a l’home. I entrarà al Carmel de Colònia (“Qui entra en el Carmel no es perd pels seus, sinó que el tenen encara més a prop, perquè la nostra feina és donar comptes de tots a Déu”), on mantindrà el testimoni de la seva educació jueva quan escriu que davant "la joventut que avui és educada des de la més tendre infància en l’odi als jueus..., nosaltres, que hem estat educats en la comunitat hebrea, tenim el deure de donar testimoni".

La mort a Auschwitz, novament, la farà propera als seus i reafirmarà la seva fe en el Déu dels seus pares: “Mai hauria pensat que els éssers humans poguessin arribar a ser així, i tampoc podia pensar que les meves germanes i germans haguessin de patir així... cada hora prego per ells. Escoltarà Déu la meva pregària? Tanmateix, ben segur que sent els seus sofriments.”

RETORN

edith stein