gent

Gent nostra

del Carmel de Mataró
Cristina Kaufmann




L'AMOR SE L'HA ENDUT A CONTEMPLAR-LO ETERNAMENT*

Gmna. Maria Alves. Carmel de Mataró

Voldria començar, compartint amb tots vosaltres, les darreres paraules que la nostra estimada mare Cristina ens va dirigir a totes les germanes que l’envoltavem, la tarda del 18 d’abril, dimarts de Pasqua, d’enguany**, unes hores abans de morir.
Fent un gran esforç per obrir els ulls, blaus, transparents, amb la mirada entelada, d’una bellesa que difícilment es pot descriure, ens va dir: “Us estimo molt a totes”, “Us voldria dir una paraula a cada una, però no puc, no tinc forces, una sola paraula us dic, una sola, Déu es amor” i, també, “Sóc pobre i no tinc res, Déu en mi us ho dona tot, us dono Déu, us deixo Déu” i... “tinc pressa per veure’l... JESÚS ÉS APROP, ÉS HORA”. Aquestes breus paraules son el testament de la nostra estimada germana Cristina. Poques hores després, a les 22,45, moria dolçament envoltada de tota la comunitat.
Feia un mes just que a la germana Cristina se li havia detectat, una greu malaltia de càncer; fins el Dijous Sant inclusiu va fer gaire bé vida normal amb la comunitat.
La Mare Cristina va viure tots aquells dies conscient de que la seva hora d’anar-se al Pare s’apropava, lúcida fins al darrer moment de la seva vida; tal com ho va expressar molt bé el p. Agustí Borrell en l’homilia del seu funeral: “la germana Cristina ha celebrat de la millor manera possible el Misteri Pasqual de Jesucrist. S’hi ha identificat de tal manera en aquests dies sants del 2006 que l’ha reprodüit dia per dia. El Dijous celebrava, ja amb les forces justes, la Cena, el Sopar de comiat de Jesús, aquell Sopar que és d’absència i de presència permanent, i aleshores iniciava ella també el recorregut cap a la vida plena. Vivia el seu Getsemaní personal, conscient que la mort se li acostava. En un ambient de pregària intensa i profunda, plena de tristor, però també de serenor i d’abandó a la voluntat del Pare, es preparava per el pas definitiu. El Divendres es va associar al sofriment de Jesús, el va experimentar i el va assumir personalment. I en aquest dia de Pasqua, en el qual encara ens trobem, aquest dia que dura tota una setmana, ella també ha ressuscitat per participar ja plenament en la vida del Crist Ressuscitat”.
Els camins de Déu son un misteri, la majoria de las vegades, incomprensibles humanament parlant, cal “obrir la oída del cor”, acollir, consentir i adorar amb esperit de fe els seus designis, que sempre son d’amor i de vida. La germana Cristina l’any 2000 va manifestar-nos que Jesús, l’Esperit li donava el regal d’una nova crida cap a una vida més eremítica, se sentia cridada pel Senyor a viure el carisma de Santa Teresa amb unes formes diferents de las que fins llavors havia viscut, si la comunitat ho veia bé. Després de haver-ho pregat molt, dialogat, li vam donar el consentiment per a començar a viure una vida més eremítica, depenent de la comunitat amb tots els drets i obligacions com membre capitular d’ella. Com he dit abans “Els camins de Déu son un misteri”, quan ho tenia tot a punt per marxar, se li declara un melanoma cancerós, en aquells moments va ser una experiència de prova, de “nit”, per la germana Cristina i per a totes nosaltres. Li van fer el tractament adequat i va semblar que ja no hi havia ni rastre del càncer, que s’havia curat totalment.
Tal com ho teníem pensat va iniciar l’experiència, de vida més eremítica cap a mitjans d’octubre del 2001, en una masia de les Guilleries
La nostra estimada mare Cristina durant més de quatre anys ha viscut joiosament, una vida d’oració, de solitud enmig de la natura, totalment centrada en el Senyor; d’acord amb la comunitat, tot sovint baixava al monestir. També, algunes de nosaltres anàvem de tant en tant a compartir amb ella uns dies de silenci, descans, de pregària, d’intercanvi, ella ens acollia amb tot l’amor de mare, germana i amiga.
La germana Cristina era una dona, que se sentia profundament estimada per Déu, la seva pregària, tota la seva vida, els seus escrits, eren una font de llum, d’amor i de benedicció per a tots els qui l’estimavem i tos els qui entraven en contacte amb ella.
Acabo fent meves les paraules últimes que va dir el p. Agustí en la homilia de funeral: ”No busquem entre els morts Aquell qui viu. No hi busquem tampoc ningú dels qui han cregut en Ell. No hi busquem la germana Cristina, ara és amb el Crist Ressuscitat, i amb Crist ella és present, continua present entre nosaltres, anunciant-nos, com ho vam fer les dones als deixebles, que el Crist és viu, que ha ressuscitat i vol omplir-nos del seu amor per sempre”

Notes:
* Publicat al Butlletí CC num. 46 (juliol 2006), de la comunitat de Badalona.
** 2006

RETORN

cristina kaufmann