gent

Gent nostra

Caterina de Crist


Tot just feia un parell d’anys de la fundació del primer convent de carmelites descalços a Barcelona (1586) que les religioses de santa Teresa iniciaven també la seva presència a la ciutat, la primera de Catalunya, de la mà de dues dones procedents de la noblesa, enamorades de la reforma teresiana: Catalina de Balmaseda y San Martín (Madrigal de las Altas Torres, 1544 - Barcelona, 1594) i Estefania de Rocabertí (Maçanet de Cabrenys, 1530 - Barcelona, 1608). La primera, una fidel col·laboradora de santa Teresa que prengué el nom de Caterina de Crist, com a fundadora; la segona, que ingressà al Carmel com a Estefania de la Concepció, promotora de la presència teresiana a Barcelona, com a primera carmelita descalça catalana.
El pare Joan de Jesús Roca, novici dels primers temps a Pastrana i gran col·laborador de santa Teresa i sant Joan de la Creu, fou decisiu en l’expansió del nou orde descalç per terres catalanes. A ell recorregué Estefania de Rocabertí per tal de que es decidís a fundar un convent de monges a la capital catalana.
Així, doncs, pel novembre de 1588 s’establiren definitivament al carrer de la Canuda (on actualment hi ha la plaça de la Vila de Madrid) un grupet de monges procedents de Pamplona, entre les quals Caterina de Crist, que seria la primera priora. L’ingrés d’Estefania a la nova comunitat va ser un bon exemple que donà bones vocacions entre les joves catalanes.
Actualment les carmelites descalces de Barcelona tenen el seu convent a Sarrià.
Parlem de Caterina. Amb una educació sòlida que li va procurar la seva família, ja de molt jove va destacar per la seva religiositat. Volia fer-se eremita, però assabentada de la reforma de santa Teresa, tan aviat com pogué va demanar a la santa que l’admetés com a novícia. Va professar als 28 anys. Aviat santa Teresa va veure en ella un puntal per dur endavant l’expansió de la seva obra. Així, quan la santa funda un convent a Sòria (1581), nomena priora Caterina de Crist.
Dos anys després, quan ja la santa havia mort, es farà càrrec de la fundació de Pamplona. D’aquí, com s’ha dit, sortirà l’any 1588, juntament amb algunes germanes, per fundar a Barcelona, on va restar-hi fins que, ja molt malalta, va morir l’any 1594.
La confiança que va dipositar en ella santa Teresa posa en evidència els seus mèrits. Caterina va prendre de la santa el seu esperit reformador. Per algú que va conèixer les dues dones, Caterina era “el seu viu retrat”.
El seu cos es conserva incorrupte a Pamplona, on fou traslladat, quedant a Barcelona unes relíquies que es veneren al convent de Sarrià.
Caterina de Crist fou proclamada serventa de Déu l’any 1601. El seu procés de beatificació es va veure interromput en temps convulsos i es va reprendre l’any 1998.

RETORN

Caterina de Crist