gent

Gent nostra

Battista Spagnoli


Nascut a Màntua (1447) de pare espanyol i mare italiana, d’aquí el seu cognom, és també conegut com a Battista Mantovano i tingut per molts com "l'humanista més sant i el sant dels humanistes".
Va estudiar primer a la seva ciutat natal i després va freqüentar diverses universitats destacant arreu per la seva intel·ligència i per la seva inspiració poètica. Sent molt jove, després d'haver-se salvat d'una epidèmia de pesta, va ingressar en la congregació Mantuana del Carmel (una mena de reforma carmelitana dependent del pare general de l'orde) en la qual va fer la seva professió religi-osa en 1464. Va ser ordenat sacerdot a Bolonya (1470) i a la seva universitat va rebre el magisteri en Teologia en 1475.
Per la seva intel·ligència i per les seves virtuts es va guanyar la confiança dels seus superiors que li van encomanar diversos i delicats càrrecs. Així, el trobem com a prior de diversos convents (Parma, Màntua i Roma) abans de ser nomenat successivament mestre, definidor i vicari general de tota la congregació. Després va ser reelegit per cinc vegades consecutives fins que, en el 1513 va ser triat prior general de tota l'Orde, la qual va estendre considerablement i va lluitar perquè l'observança regular es visqués en tota ella amb gran florida.
Va prendre part en diverses comissions i empreses pontifícies en el Concili V de Laterà. I el papa Lleó X li va encomanar la delicada missió de procurar la pau entre el rei de França i el duc de Milà.
Gran escriptor i teòleg, va ser un gran defensor de l’Orde ("Apologia de l'Orde Carmelità") i va escriure diversos tractats i poemes defensant el papat i la mateixa Església, contra els qui l'atacaven.
Conegué i tingué amistat amb els homes més cultes del seu temps, a molts dels qual va atreure a una nova conversió.
La seva obra escrita és molt extensa. Va escriure més de 50.000 versos, de les matèries més di-verses, sempre amb la intenció d’apropar els lectors a Crist. Va ser sens dubte un dels humanistes més il·lustres i més coneguts del seu temps i com algú va dir: "va posar al servei de Crist la seva prodigiosa vena poètica".
L’oració l’ocupava diverses hores al dia i ningú ni res aconseguien que la deixés per un altre mo-ment. Essent novici, havia escrit al seu pare: "Si desitges saber què és el que fem i a què dediquem el nostre temps, t'ho diré en una sola paraula: preguem!".
Reconegut com un del més cèlebres humanistes del seu temps, Erasme de Rotterdam el qualificà de “Virgili Cristià”. Destaca especialment per la seva obra "Bucolica seu adolescentia in decem aeglogas divisa” de la qual se’n feren prop de 150 edicions. Sobre el model de Virgili, fa al·legories religioses d'espiritualitat carmelitana i gran realisme en les descripcions. Va influir en els literats anglesos com Shakespeare, A. Barclay, Spenser i J. Milton. Luter i els protestants van voler veure’l com un dels precursors de la seva reforma, però la diferència entre ambdues posicions és molt gran.
Battista Spagnoli va morir el 20 d’abril de 1516 a la seva ciutat natal, Màntua, on es conserva el seu cos a la catedral. El papa Lleó XIII el declarà beat l’any 1885. .

RETORN

Battista Spagnoli

La poesia bucòlica d’un frare carmelita

Les Églogues que Battista Mantovano va compondre cap el 1480, són la seva obra més coneguda i significativa de la història de la literatura i les idees. El que sorprèn d’aquests textos és la visió realista d’un món al qual considera digne de ser elevat a matèria literària.
Si bé és cert que Petrarca va ser el gran iniciador a la literatura bucòlica, cal remarcar en aquesta obra la gran idealització de la natura i els pastors. Les Èglogues de l’Spagnoli mostren una gran comprensió del món rural, molt allunyada, sobretot del menyspreu que els trobadors provençals mostraven pels vilatans. De fet, només a Itàlia el camperol gaudia de dignitat i llibertat personal, només a la península un pastor podria abandonar la seva condició i assolir fama universal, com va ser el cas de Giotto.
La poesia de Battista mira amb afecte i simpatia els personatges descrits i els dota dels mateixos ideals que ell, com a carmelita, vivia estretament amb la població rural.
Així, les Èglogues del nostre autor encaixen de manera natural en la cadena de la literatura popular que en aquella època girava a l’entorn de la cort de Florència i del gran mecenes de la cultura que fou Lorenzo de Mèdici.

Battista Spagnoli