gent

Gent nostra

BASILI DE SANT JOSEP




Nascut a Montblanc el 15 de novembre de 1886, allà va estudiar llatí i humanitats.

Als 14 anys entra al seminari de Tarragona per continuar els seus estudis. Aquí va conèixer i va tractar molt els carmelites, presents a la ciutat des de feia pocs anys. Aquest contacte amb els religiosos va suscitar en ell la vocació d’entrar al Carmel.

El 7 de juny de 1903 va professar al Desert de les Palmes i allà mateix va fer els vots el 8 de juny de 1904. Posteriorment, és traslladat a València per acabar els seus estudis de filosofia.

El 1908 passa a Badalona per estudiar Teologia. És ordenat el 30 de maig de 1909 i celebra la seva primera missa a la basílica de Montserrat. Poc després, en aquest mateix any, juntament amb tota la comunitat badalonina, el pare Basili ha de fugir del convent per salvar la vida i amagar-se a casa d’uns veïns acollidors, a causa dels fets de la Setmana Tràgica en la qual va resultar cremat el convent.

Amb algun petit interval, va passar pràcticament tota la seva vida religiosa a Badalona, on va ser prior en el període 1921-1927. També va exercir de definidor provincial. L’any 1921, al posar-lo al front del convent de Badalona, el Capítol Provincial li encarrega la responsabilitat de tirar endavant la construcció del nou convent i la nova església. Amb la seva empenta i la generositat dels badalonins, l’obra va començar ràpidament. Dos anys després els frares ja s’instal·laven al nou convent. Finalment, l’església també s’inaugurava per les festes del Carme de 1925.

Segons el pare Silverio, historiador de l’Orde, el pare Basili va ser un infatigable predicador. Li atribueix més de deu mil sermons en els seus 25 anys de ministeri.

Va dirigir la Setmana Devota i va ser fundador a Badalona de l’Orde Tercer, que dirigí fins a la seva mort. També, fou un gran confessor i director espiritual, molt estimat per les monges de Tiana.

Bon escriptor, va fundar i dirigí l’Almanac Carmelità Teresià. També dirigí el Full Dominical Carmelità i va ser col·laborador de nombrosos diaris, revistes i publicacions. És autor d’una interessant monografia sobre la fundació del convent carmelità de Badalona.

L’any 1934, mentre predicava a Barcelona en la missió organitzada pel bisbe Irurita, va agafar una broncopneumònia que aviat es va agreujar i li causà la mort. Va morir el dia 7 d’abril d’aquell any.

Miquel Cardelús, en un article publicat a la revista Aubada del Círcol Catòlic de Badalona, comenta: “En rebre a la matinada del dimarts, dia 3, l’extremunció, amb gran insistència demanà els terciaris, i entre les seves paraules hi figuren aquestes: Saludeu els germans terciaris i tots els meus amics de Badalona. Els badalonins!... Oh, que els estimo els badalonins... Però, a Déu l’estimo més que tot.”

L’ajuntament de Badalona, l’any 1939, a instàncies de Josep Alsina i Baixeres, terciari carmelita i regidor municipal, donà el nom del pare Basili a un carreró proper al convent, popularment conegut també com a carrer de les Ànimes.

Butlletí CC num. 57 (2009)

RETORN

Basili de Sant Josep