gent

Gent nostra

Ana de Jesús (Lobatera)


Ana de Jesús neix a Medina del Campo, el 25 de novembre de 1545, en la família noble dels esposos Diego de Lobatera i Francisca de Torres. Amb pocs mesos de vida perd al pare i amb nou anys a la mare per la qual cosa ella i el seu germà Cristóbal, –que més tard entrarà als jesuïtes– passen a ser tutelats per l’àvia materna.

Bonica i intel·ligent, amb una inclinació religiosa bastant forta. L’àvia li busca marit però ella decideix anar a Plasència amb el seu germà, a casa de la seva àvia paterna. La situació es repeteix, però ara ja no té on anar per la qual cosa, fins que pot ingressar al Carmel, intenta viure una vida d'oració i penitència, dedicant-se a les dones malaltes, fent almoina, serveis a l'Església… Amb 16 anys, fa el vot d’«entrar en religió».

Gràcies a l’acompanyament dels jesuïtes, entre en contacte amb la mare Teresa de Jesús i ingressa en el convent de les carmelites d'Àvila l’any 1570. Des del primer moment, Teresa s'adona dels dons de la nova novícia, la qual va conviure amb ella els primers anys de la seva formació carmelitana. Ana fa la seva professió religiosa el 22 d'Octubre de 1571.

Ben aviat, santa Teresa li encomanarà tasques de molta responsabilitat: quatre anys de mestra de novícies a Salamanca; vuit de priora a Beas de Segura; el 1582, juntament amb sant Joan de la Creu, tindrà cura de la fundació de Granada, on romandrà sis anys com a priora; anirà a fundar a Madrid, el Carmel tan anhelat per la Santa.

A Madrid, la mare Ana té l’oportunitat de treballar per fer la primera edició de les obres de santa Teresa (1588) i va haver de defensar l'esperit teresià contra les idees del pare Dòria i la seva Consulta, essent per aquesta causa perseguida i castigada, i enviada a Salamanca. Allí, dos anys després seria escollida priora.

El 1604, juntament amb la beata Ana de San Bartolomé i quatre carmelites més, aniran a França, per fundar a París(1604) i a Pontoise. També fundarà a Gijón (1605).

Algunes diferències amb monsenyor Bérulle respecte a l'estil de vida carmelitana, i el seu desig de ser dirigida pels Carmelites Descalços, fan que la mare Ana de Jesús, accepti la invitació dels arxiducs de Bèlgica d’anar a Flandes, on va fundar a Brussel·les, Lovaina i Mons (1607).

Morirà a Brussel·les, el 4 de Març de 1621, després de grans patiments físics i morals.

Ens ha deixat una gran quantitat de cartes i documents. És una pena que les cartes que li va escriure santa Teresa a Ana de Jesús, fossin cremades per ella, seguint indicacions de la mateixa Santa, la qual en aquells anys tenia problemes amb els calçats. Ana ho recorda amb dolor el 1597.

La seva causa de beatificació es va iniciar immediatament després de la seva mort. Una vegada complerts els processos ordinaris, la causa va ser introduïda a Roma i aprovats els seus escrits, les seves cartes espirituals, que rebel·len la seva profunda vida interior i la seva prudència.

Ara, novembre de 2019, la seva causa ha avançat uns passos al ser proclamades les seves “virtuts heroiques” pel papa Francesc.

RETORN

Ana de Jesús