Pluja de Roses

És el portaveu de difusió de l'espiritualitat de santa Teresa de l'Infant Jesús i dels místics del Carmel, i també un mitjà informatiu de la vida eclesial i carmelitana. És una publicació al servei de l'Evangeli i de la cultura. També es fa ressò de les activitats del Santuari. Es va publicar per primera vegada l'any 1923, en ocasió de la beatificació de Teresa.

Darrer número publicat:
Gener - febrer 2019

Índex

  • Editorial. Artista, tela i pinzell
  • Actualitat. El repte de la convivència
  • Teresa de Lisieux: Espiritualitat. "De déus i homes" (III)
  • Bíblia i oració: Pregar amb l'evangeli de sant Marc
  • Educar els fills avui. Estima el Senyor amb tot el cor, amb tot l'ànima i amb tot el pensament (II)
  • Dossier «Pluja de Roses» «La terra no és la nostra pàtria». Capítol 8, segona part
  • De la mà de... santa Teresa de Jesús
  • Festa de sant Joan de la Creu
  • Alló que és principal
  • Pintura, llibres... cinema, música
  • Records de santa Teresina
  • Llibres de santa Teresina. LLibreria carmelitana
  • Altres llibres
  • Roses de santa Teresina
  • Pelegrinatges

  • SUBSCRIPCIONS

    Editorial

    Artista, tela i pinzell

    Teresina té unes pàgines primoroses en el Manuscrit C sobre l’acció de Déu en bé dels altres a través dels qui creuen en Ell. Per explicar-ho es val de la comparació de la tela, el pinzell i l’artista. Evidentment l’artista és Déu. D’això, Teresina no en té cap dubte. Els pinzells poden tenir més o menys protagonisme en la confecció de la pintura i poden ser-ho tots els qui se senten seguidors de Jesús. I la tela és l’ésser humà en el qual ha de resplendir la bellesa i la dignitat que Déu li ha regalat. Més en concret, la tela són les persones amb les quals hom té una relació quotidiana de més gran amistat o intimitat. Tots són alhora tela per deixar-se pintar i pinzell per embellir la vida dels altres.
    Teresina entén que a ningú no li agrada que li retoquin i li canviïn l’aspecte que ofereix, si això li exigeix esforç i no és del seu grat. No obstant això, afirma que la vida del seguidor de Jesús necessita una millora constant. La tela no s’omple de cop ni s’acaba de concloure en un temps determinat. Ha d’estar sempre disposada a deixar-se retocar. I acceptar humilment que Déu l’està perfeccionant amb l’ajuda dels pinzells, les persones més properes. Una paraula d’atenció, una correcció, un retret afectuós pot embellir la tela si aquesta no els rebutja com si fossin una ofensa a la seva dignitat. En el fons és l’artista, Déu, qui desitja millorar la bellesa de la tela.
    I si Teresina demana humilitat a la persona, que és la tela, també demana humilitat i sensatesa als pinzells. Ells no són els artífexs de l’obra, sinó tan sols instruments per dur-la a terme. I la delicadesa a l’hora d’expressar a un altre allò que ha de canviar aconsegueix més fàcilment l’objectiu desitjat que les paraules brusques o severes. Déu no actua mai d’aquesta manera. El pinzell ha de deixar-se portar per la perícia de l’artista. I Déu és amor.
    Heus aquí una part del text de Teresina: “Si la tela pintada per un artista pogués pensar i parlar, certament no es queixaria de ser tocada i retocada constantment per un pinzell i no envejaria el destí d’aquest instrument, perquè sabria que no és al pinzell, sinó a l’artista que el dirigeix, que deu la bellesa de què està revestida. El pinzell, per la seva banda, no podria gloriar-se de l’obra mestra que ha fet; sap que els artistes no s’hi amoïnen, que es riuen de les dificultats i els agrada triar de vegades els instruments febles i defectuosos...” (Manuscrit C 20r)

    Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
    Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
    Tel.: (+34) 973 268 038
    lleida@carmelcat.cat


    disseny: E. Masdeu - Badalona