El Santuari




Des del dia 6 de gener de 1929, data de col·locació de la primera pedra, el Santuari ha passat per diferents alternatives. Les obres per la remodelació dels exteriors i l’ambientació interior del Santuari de Santa Teresina es van iniciar el primer d’abril de 1987.

El campanar

Símbol de la presència d’una comunitat de fe enmig de la societat, està situat en la confluència de tots els carrers de l’enclavament.
Té una alçada de 33 metres. Més que una massa compacta, pròpia del passat, és quelcom obert, transparent, que permet de veure el cel a través d’ell. La coberta, que corona el campanar, simbolitza l’ajuda, la protecció, l’aixopluc.

Accedint per la porta de la Plaça de les Missions, hom baixa fins un atri ample, lloc d’informació de les activitats del Santuari i de la parròquia de Santa Teresina.
A la dreta, l’antiga capella dedicada al Pare Palau que es convertirà aviat en el columbari del Santuari-Parròquia.
A l’esquerra, l’escala que dona accés a la porteria del Santuari i al lloc d’acollida dels pelegrins. Aquí també es troba la llibreria-botiga de records teresians.
Al centre, les portes donen pas a l’església del Santuari:
En l’interior s’ha buscat d’expressar aquells valors més íntims lligats al Santuari i a la fe que el sustenta.
S’ha procurat transformar allò que fou una cripta en una església lluminosa, un espai que inviti a la celebració, a la contemplació, a l’agraïment i a l’alegria.
UUn cop dintre de l’església, parem la nostra atenció en la capella del Santíssim, els vitralls, l’altar major i el cambril.

Capella del Santíssim

A la dreta es troba l’entrada a la capella del Santíssim i dedicada als pares de Teresina, els sants esposos Cèlia i Lluís. El conjunt escultòric de tots tres es troba al fons de la capella, Cèlia i Lluís miren el sagrari en actitud orant mentre Teresina observa l’expressió del seu pare.
La sala central de la capella és esplèndida, acollidora. El revestiment de fusta noble li dona un caliu especial. Simbolitza la tenda de l’aliança de l’Antic Testament amb l’arca de les taules de la Llei al seu interior, camí de la terra promesa. Ara es la tenda de la comunitat cristiana que porta la nova arca de Crist eucaristia en pelegrinatge cap a la llar del Pare.
El sostre de la capella és una gran cúpula transparent en dos estrats.
La taula de l’altar és de vidre amb la planxa superior de fusta. Conserva una relíquia de Lluís i Cèlia.

Els vitralls

A banda i banda de la nau de l’església trobem els vitralls, al·legories teresianes, obra de Pere Valldepérez.

A la part dreta:
Esperit missioner, simbolitzat pel colom blanc, l’Esperit Sant. El seu alè plana sobre tota la terra. Les flames evoquen la urgència missionera de Teresina.
Jo seré l’amor.
La barca.
L’àguila.

A la part esquerra:
El meu nom.
Escriptora.
Martiri. El somni de la seva joventut.
Roses. La rosa és el símbol de l’amor.

L'altar major

Es troba al centre del creuer de l’església. La llum nova de cada dia que ens ofereix el món exterior, il·lumina l’altar.
Un doble suport de vidre, que simbolitza l’alfa i l’omega (Crist principi i fi), sosté la taula de fusta, la nova arca de Crist eucaristia.
Mirant a l’esquerra la presència de Jesús eucaristia al Sagrari.
El vitrall de l’esquerra representa l’escut del Carme amb el nom de Maria. El vitrall de la dreta, l’eucaristia.
A l’altre cantó del creuer, Maria del Carme espera la nostra veneració filial. Les dues icones o murals del seu costat ens inspiren la pregària de l’àngel Gabriel.
Al seu costat, els vitralls ens recorden la devoció de Teresina a santa Cecília i a la Mare de Déu.
L’ambó de la Paraula, recolzat sobre vidre, gairebé imperceptible, evoca els misteris de la fe i llur capacitat d’actuar per sobre de causes o raons materials.

El cambril

Abans d’arribar al cambril, trobem a ambdós costats de l’església: la sagristia (part esquerra) i el lloc de les ofrenes (part dreta) amb un accés al Santuari a peu pla.
El cambril és l’espai més entranyable del Santuari. Un espai lluminós presidit per ella, apte per al repòs i la pregària. Una invitació no tant a admirar-la des de la llunyania sinó a imitar-la cordialment. Un espai obert també a un jardí natural (símbol del paradís).
El cambril fou inaugurat pel bisbe de Lleida, monsenyor Ramon Malla i Call, el dia 1 d’octubre de 1994, festa de la Santa. L’absis, totalment de vidre i obert a l’exterior, proporciona una lluminositat peculiar.

La imatge de Santa Teresina

Ocupa un lloc de privilegi en el Santuari. Enmig del nou cambril es troba la imatge tallada en fusta policromada.
La imatge és d’una expressivitat poc freqüent. Alta i esvelta, desprèn una aura de proximitat i d’acollida entranyables. Exhala tendresa i bondat. De les seves mans cauen les roses com a record que Teresa, des del cel, continua fent el bé sobre la terra.
La seva mirada és un dels elements característics de l’escultura. Ulls, llavis i mans són expressió de la misericòrdia de Déu.
Els núvols que encerclen la terra, sobre la qual s’eleva Teresa, simbolitzen la presència constant de Déu en el món mitjançant els seus sants.
La talla és obra de l’escultor Claudi Rius i Garric, deixeble d’en Josep Llimona. Fou inaugurada el 1947 per a commemorar el 50è aniversari de la mort de Teresa. Des d’aleshores es venera al Santuari.
La talla fou restaurada en 1994, així com la policromia. Els núvols de fusta, coberts de roses, foren expressament allargats pels costats i per la part inferior.

El jardí

Juntament amb la talla de Teresa, el jardí exterior mereix una atenció especial. Hi destaca la llum, l’obra primera de la creació: la vegetació evoca el jardí de l’Edèn, el Paradís.

Heus ací el simbolisme dels arbres del jardí:
* El llorer recorda la victòria dels sants.
* L’olivera és signe, per l’abundància dels seus fruits, de prosperitat i de pau
* Els xiprers s’enlairen mirant al cel. Són símbol d’acolliment, repòs, benestar i trascendència. Fan referència a Déu com a plenitud:
* L’heura, de fulles verdes i lluentes, amb les seves arrels s’arrapa paret amunt. Simbolitza la vida del cristià que necessita d’Algú al seu costat per a escalar els cims de la santedat.
* Les roses, símbol de l’amor desinteressat i incondicional. La rosa en el pensament, en els llavis i en el cor de Teresina.

El lloc de les ofrenes

El dia 12 de maig de 2001, coincidint amb la festa de les roses, la festa de santa Teresina en primavera, va tenir lloc la benedicció i inauguració de l’entrada al Santuari a peu pla pel carrer Antoni Bergós, amb la incorporació de la rampa i l’espai per a les ofrenes.

Sortint cap al carrer Antoni Bergós i des d’un dels trams de la rampa, es pot admirar el full de paret exterior amb les tres ceràmiques que recullen pensaments de santa Teresina.

Abans de la sortida al carrer hi ha el conjunt escultòric del santa Teresina amb els seus pares Celia i Lluís





Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
Tel.: (+34) 973 268 038
lleida@carmelcat.cat


disseny: E. Masdeu - Badalona